dilluns, 30 d’agost de 2010

RETORN AL CENTRE DE LA TERRA


Un personatge vestit a la manera d’un espeleòleg del segle xix entra amb una torxa en la mà en una sala fosca. Després d’un primer intent avortat per un imprevist, torna al lloc on es va estroncar la possibilitat d’aconseguir l’objectiu de la seua vida. Com en l’anterior ocasió, l’acompanya el seu oncle. De colp i volta apareix en escena una jove hindú que l’atura i intenta parlar amb ell, mentrestant desapareix l’oncle. A l’estona entra en escena un nou personatge, un capità de vaixell. L’espeleòleg no entén com han arribat la jove i el mariner allí i es mostra desconfiat. Ell només pensa en tornar al camí que el porte al centre de la terra i res del que li diuen no pareix que li interesse. Però a mesura que l’acció transcorre ens adonarem que cap dels quatre no és una persona real, sinó el producte de la imaginació d’un escriptor, concretament Jules Verne. Cadascun no és sinó un dels personatges d’alguns dels relats que conformen Els viatges extraordinaris del novel·lista francés.
Aquesta és la línia argumental del llibre de Josep Maria Diéguez Retorn al centre de la terra, amb el qual Tabarca Llibres ha inaugurat la seua col·lecció de teatre. Un llibre on el seu autor reflexiona sobre el fet literari, la pervivència de l’obra més enllà de la mort del seu creador i la projecció que exercixen els lectors sobre la vida dels personatges literari amb els quals ens alegrem i patim quan ells s’alegren i patixen, i ens frustrem quan veiem que no han aconseguit les seues fites o quan arribem al final del llibre i ensopeguem amb la realitat que ens assegura que, malgrat els bons desitjos de l’autor, aquella felicitat té les hores comptades.
Un text al qual la popularitat de l’obra de Jules Verne facilita un gran nombre de complicitats entre els personatges i els lectors. Diéguez, a més, convertix la sala en un escenari i el pati de butaques i els espectadors en part silenciosa, però expectant, de l’obra.

1 comentari:

Josep M. Diéguez ha dit...

Sorprès i agraït: moltes gràcies per la ressenya, Manel!