divendres, 3 de setembre de 2010

KAVE KANEM O L’ÀNSIA DE VIURE EN LLIBERTAT

Aquest estiu, just abans que Tiko Esteve, cantant del grup Kave Kanem, se n’anara a passar una llarga temporada al Nepal, els membres de la banda es van tancar a l’estudi de gravació per tal de concebre el seu segon treball discogràfic, A viure, i tot seguit, esperant la tornada del cantant i líder del grup, l’han penjat en internet perquè els seus seguidors se’l puguen baixar.
Kave Kanem és un grup de rock dur, que no de heavy metal, amb notables influències dels clàssics del gènere, en especial de bandes de la dècada dels setanta. Les seues cançons contenen gotes de soul, de blues i fins i tot de la música tradicional valenciana, toquen una versió de La Tarara carregada de decibels.
Algunes de les lletres de les cançons de Kave Kanem enllacen amb els versos de diversos poetes de la comarca de l’Horta de València preocupats per la ràpida desaparició de l’horta i de tota una manera de viure i d’entendre la vida.
D’entre tots els elements del grup cal destacar la veu de Tiko Esteve, una veu potent, masculina, en la línia dels millors vocalistes del rock, que s’imposa sense dificultat sobre les guitarres embravides dels seus companys, unes guitarres bel·ligerants, guerreres, capaces d’alçar un mur de so sòlid però amb la ductilitat suficient per a deixar espais perquè la melodia es filtre o es puga fer un canvi de ritme i aparega el so vellutat d’un saxo amb ecos de música negra.
La diferència entre A viure i el seu anterior treball és que aquest té una producció més cuidada i el so de les dolçaines, present en el primer treball de la mà dels membres del grup Escandall-Els Dolçainers de Puçol, sense acabar de desaparèixer deixa en aquesta ocasió pas a altres instruments de vent.
El disc s’obri amb El Blues de l’Horta, un tema magnífic que evoluciona des del ritme del blues fins el del rock and roll, per anar desgranant tot un seguit de temes en els quals destaquen Dintre teu, Si no ets, Perduts, i es tanca amb Vull viure, un clam per la llibertat individual. Des del meu punt de vista (o potser hauria de dir d’orella), quan Kave Kanem s’acosta als límits del pop-rock però també al d’altres gèneres musicals és quan arriben els millors moments del disc.
El so de Kave Kanem, des de les seues primeres gravacions en cedés col·lectius (formen part del col·lectiu de grups L’Ampli) fins a aquest segon treball, s’ha aclarit, s’ha omplit de matisos i ha anat agafant personalitat.
El seu directe és magnètic i elèctric, amb cançons que entre els seus seguidors s’han convertit en vertaders himnes com ara L’esperit, un dels millors temes d’aquesta banda de Puçol.
En uns mesos Tiko Esteve estarà de nou a casa i tota la banda presentarà el treball, mentrestant nosaltres continuarem assaborint A viure.