dilluns, 8 de novembre de 2010

OLIVA, BARCELONA, NEW YORK


«… algun vers que et dibuixe finestres / com les que se m’obren a mi, / quan llegesc els teus poemes», escriu Àngels Gregori en el poema Els ahirs, inclòs dins del llibre New York, Nabokov & bicicletes (Bromera, Alzira 2010), i de fet tot aquest poemari és com una gran finestra per on guaita la poeta d’Oliva i amb claredat i una aparent senzillesa ens parla de la memòria i de l’oblit, de l’amor, de la visió de l’ésser estimat que sempre és una sobrevaloració de l’altre, de la difícil relació entre obra i creador i entre persones sensibles tocades pel do de la creació literària. La mirada de la poeta que endevinem des del peu de pàgina on som situats com a lectors és fresca, diàfana, i també intel·ligent i sagaç quan aconseguix atrapar petits apunts lírics així com les gotes agredolces de la paradoxa diària i la ironia.
M’agrada com Àngels Gregori crea amb una economia de paraules els escenaris i l’atmosfera per on transcorren les seues estrofes que ens parlen des del jo d’una relació d’amor on la poesia en forma també part.
New York, Nabokov & bicicletes es dividix en tres parts i, a diferència del que ens diu aquest títol, les seues tres parts s’anomenen Parla memòria, Café Vienés i New York, New York, en les quals es van combinant poemes de vers lliure d’extensió diversa on mitjançant la memòria i els buits s’evoca un temps que fou per a l’amor. En la tercera part la poeta se’n va a Nova York per a trencar amb tot: la poesia que evoca les vesprades sense el seu estimat; és com si pretenguera fer un salt des dels alts edificis de Manhathan per a perbocar sobre l’asfalt el dolor que la tenalla. I quan ho aconseguix la ciutat de les ciutats es convertix en la protagonista i ens l’oferix sempre sota l’esguard del seu jo i el seu bagatge.
La poesia d’Àngels Gregori té una gran força lírica i a través d’una imagineria gens hermètica és capaç d’evocar i suggerir un univers personal ric en experiències, tot i la seua joventut.
Per acabar, m’agradaria destacar la tasca d’Àngels Gregori des del 2005 al capdavant de l’organització del Festival de Poesia d’Oliva, una magnifica iniciativa que porta cada any a la Safor el bo i millor de les nostres lletres.

1 comentari:

Príncep de les milotxes ha dit...

Manel, passa'm el poemari i miraré de veure la raó que has donat.
Quina llàstima de no viure a València!