dimarts, 19 d’abril de 2011

CREATIUS SENSE ESPAIS

(Un moment durant la trobada d'escriptors que va tindre lloc a Jesús el 16 d'abril de 2011. Què busque al fons del pou? Foto: Francesc Mompó)





L’altra nit, després de la presentació d’uns llibres de poesia en un poble de l’Horta Nord, amb unes copes de cava en les mans, conversava en un racó de la sala amb un amic sobre com de malament van les coses per als treballadors de la cultura d’aquest país nostre, i això que l’acte al qual acabàvem d’assistir havia estat tot un èxit.
Es queixava el meu amic dels escassos espais que els músics tenen per a tocar (sovint ho fan a cafeteries a canvi de poca cosa i amb una part del públic –si n’hi ha– ignorant-los), que es malgasten més energies buscant una actuació que fent-la, a la qual cosa li va donar la raó un altre amic que es va sumar a la improvisada conversa i que sol fer de contacontes a escoles i biblioteques. I és que no sols és una qüestió d’un espai on actuar o d’on fer un recital de poesia o presentar un llibre, afegí, sinó d’una promoció que assegure un mínim de públic, una calor, un interés i unes condicions.
Així i tot, l’escriptor i l’editor que hui han presentat el llibre poden estar ben contents, va dir intervenint en la conversa una quarta persona, l’associació cultural que ha organitzat l’acte ha fet una bona faena. No ho negaré, li vaig contestar, però per què açò mateix no passa a la resta de pobles de la comarca i del país? Que potser no hi ha més entitats culturals en altres pobles capaces de dur a terme un concert, una exposició, una lectura de poemes amb èxit? Associacions no ens en falten, el problema és que a pesar que estem en els temps de les noves tecnologies, en el temps de les xarxes socials, aquest important teixit de la societat civil no funciona en xarxa, si així ho feia hi hauria un circuit cultural alternatiu en condicions iguals als circuits de les diverses administracions públiques i aquest país nostre estaria una mica més vertebrat.
Tot i que aquesta és només una minúscula part del problema, n’hi ha d’altres, com ara l’escassa presència en els mitjans de la música valenciana, l’inexistent espai a llibreries i grans superfícies dels llibres valencians, etcètera. Xiquets, els vaig dir, ací hi ha molt a rascar i la vetlada ja s’acaba. Així que alçàrem les copes i brindàrem a la salut de l’autor.





(Publicat a la columna Mou-te que açò s'empastra del diari digital L'Informatiu el 13 de gener de 2011)

1 comentari:

Jordi Pijoan-López ha dit...

Jo, Manel, crec que a la foto estaves buscant els mecanoscrits al pouet... he, he...