Aquests dies ha estat notícia, almenys en la premsa indígena, la pretensió del Govern valencià que ACPV pague, abans del 30 de març, els 600.000 euros corresponents a les dues multes que li va imposar per les emissions de TV3 al País Valencià, unes emissions que Camps i el seu equip consideren il·legals. Jo, que en moltes qüestions sóc un ignorant i més encara en tot allò que fa referència als tripijocs de la llei, he de confessar-los que la notícia no m’ha deixat indiferent, entre altres coses perquè des de finals dels seixanta que el tio Caferro, que tenia una botiga d’electrodomèstics, va portar la primera televisió a ma casa he estat un gran aficionat a guaitar el món a través d’aquesta finestra màgica. Com a televident, sóc d’aquells que exigisc que els productes emesos tinguen un cert nivell de qualitat, que hi haja una pluralitat d’informació i d’opinió entre les diverses opcions a triar amb el comandament en les mans i, a més, m’agrada gaudir de la pluralitat lingüística, no debades em sent ciutadà d’un país plural. I la veritat és que no he tingut massa sort, tots sabem que la pluralitat i la qualitat van minvant en el nostre univers televisiu.
El neoliberalisme, almenys des de Reagan ençà, es basa en un punt bàsic: menys intervencionisme estatal i més llibertat de mercat perquè el mercat té la suficient capacitat per a regular-se.
Al País Valencià els representants polítics del neoliberalisme, tant en la seua versió nacional-jacobina com en la seua versió foral-secessionista, són mostra d’un intervencionisme delirant i malaltís quan es tracta en primer lloc d’anorrear la llibertat d’elecció lingüística, i més subtil, però no per això menys contundent, quan es tracta de retallar la pluralitat d’opinió i d’informació, només cal fer-li un colp d’ull a les llicències que es van atorgar per als canals de la televisió digital terrestre.
Amb aquest afany intervencionista i amb l’excusa de l’anticatalanisme que practiquen uns i altres, van iniciar una campanya per a tancar tots els repetidors que ACPV té al llarg de la geografia valenciana. Aquests repetidors es van instal·lar perquè els valencians d’una manera lliure i gratuïta poguérem veure els diversos canals de ràdio i televisió de la Corporació Pública Catalana. La campanya té molt de croada inquisitorial. Al llarg de la història els ciutadans d’aquest territori hem patit una minoria de gent entestada a buscar enemics interns als quals culpar de les desgràcies del país, una minoria que pretén donar carnets de bons i de mals valencians. Tinc la impressió que no sols els molesta la llengua o el mapa del temps de TV3, allò que realment els incomoda és la imatge que dóna aquest canal de pluralitat, qualitat i objectivitat informativa, a diferència del deficitari invent que entre ells i els tebis aquells que resten muts han anat creant (algú se’n recorda del que diu la Divina Comèdia sobre els tebis?).
Per assegurar-me en el seu moment que, malgrat la posada en marxa de la tedeté podríem veure a casa TV3, vaig atendre una oferta d’una empresa privada, i vaig pensar: si pague, el Molt Honorable no intervindrà en el meu aparell de televisió, i quina ha estat la meua sorpresa que quan ha volgut (carreres de Fórmula 1, partits de futbol que obligaven) m’ha tallat l’emissió de TV3 o del Canal 33. Inaudit, aquest senyor, a banda de president de la Generalitat, també vol fer-me de germà gran i tutelar allò que puc veure o no, i a més, com un pinxo de pati d’escola, manar de la meua butxaca. On és la llibertat?
Per a tancar, dir-los que per a mi la tasca d’ACPV al llarg d’aquests anys ha estat una lluita noble pel dret que tenim els valencians a una informació plural i objectiva, pel dret a triar no sols canal, sinó fins i tot la llengua amb la qual volem que ens conten el que passa al món. Conclusions?, que cadascú en traga les seues.
(Article publicat a la columna Mou-te que açò s'empastra del diari digital l'Informatiu http://www.linformatiu.com/ el dia 17 de febrer de 2011)
El neoliberalisme, almenys des de Reagan ençà, es basa en un punt bàsic: menys intervencionisme estatal i més llibertat de mercat perquè el mercat té la suficient capacitat per a regular-se.
Al País Valencià els representants polítics del neoliberalisme, tant en la seua versió nacional-jacobina com en la seua versió foral-secessionista, són mostra d’un intervencionisme delirant i malaltís quan es tracta en primer lloc d’anorrear la llibertat d’elecció lingüística, i més subtil, però no per això menys contundent, quan es tracta de retallar la pluralitat d’opinió i d’informació, només cal fer-li un colp d’ull a les llicències que es van atorgar per als canals de la televisió digital terrestre.
Amb aquest afany intervencionista i amb l’excusa de l’anticatalanisme que practiquen uns i altres, van iniciar una campanya per a tancar tots els repetidors que ACPV té al llarg de la geografia valenciana. Aquests repetidors es van instal·lar perquè els valencians d’una manera lliure i gratuïta poguérem veure els diversos canals de ràdio i televisió de la Corporació Pública Catalana. La campanya té molt de croada inquisitorial. Al llarg de la història els ciutadans d’aquest territori hem patit una minoria de gent entestada a buscar enemics interns als quals culpar de les desgràcies del país, una minoria que pretén donar carnets de bons i de mals valencians. Tinc la impressió que no sols els molesta la llengua o el mapa del temps de TV3, allò que realment els incomoda és la imatge que dóna aquest canal de pluralitat, qualitat i objectivitat informativa, a diferència del deficitari invent que entre ells i els tebis aquells que resten muts han anat creant (algú se’n recorda del que diu la Divina Comèdia sobre els tebis?).
Per assegurar-me en el seu moment que, malgrat la posada en marxa de la tedeté podríem veure a casa TV3, vaig atendre una oferta d’una empresa privada, i vaig pensar: si pague, el Molt Honorable no intervindrà en el meu aparell de televisió, i quina ha estat la meua sorpresa que quan ha volgut (carreres de Fórmula 1, partits de futbol que obligaven) m’ha tallat l’emissió de TV3 o del Canal 33. Inaudit, aquest senyor, a banda de president de la Generalitat, també vol fer-me de germà gran i tutelar allò que puc veure o no, i a més, com un pinxo de pati d’escola, manar de la meua butxaca. On és la llibertat?
Per a tancar, dir-los que per a mi la tasca d’ACPV al llarg d’aquests anys ha estat una lluita noble pel dret que tenim els valencians a una informació plural i objectiva, pel dret a triar no sols canal, sinó fins i tot la llengua amb la qual volem que ens conten el que passa al món. Conclusions?, que cadascú en traga les seues.
(Article publicat a la columna Mou-te que açò s'empastra del diari digital l'Informatiu http://www.linformatiu.com/ el dia 17 de febrer de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada