(Palau de la Generalitat Valenciana)Fa un grapat d’anys, llegint una entrevista que li havien fet en un mitjà de comunicació escrit a un personatge de les comarques de Castelló (perdonen la meua falta de memòria, però si no m’equivoque era Arcadi Garcia), en preguntar-li el periodista sobre la problemàtica valenciana aquest va respondre que el problema de València era el vent de ponent.
La veritat siga dita és que el vent de ponent en les nostres terres arrabassa, sobretot en els mesos d’estiu, que porta un aire tòrrid i irrespirable el qual fa impossible transitar pel carrer i aconseguix alterar el nostre estat d’ànim i ens predisposa a la bronca.
Però l’il·lustre castellonenc no es referia d’una manera literal a aquest fenomen meteorològic tan típic del nostre país, sinó que l’emprava com una metàfora per assenyalar de quina direcció provenien els gran obstacles i on es generaven els problemes per aconseguir amb consens social la vertebració del nostre país i la normalització de les seues llengua i cultura.
La veritat és que la visió que des del Centre es té del País València és la d’una platja de llevant poblada per una gent que parla una llengua rara i que potser caldria que oblidaren i assumiren la llengua de Castella pel seu bé. Però hi ha individus en els centres de poder que veuen en eixa llengua un perill per a la unitat d’Espanya. Una Espanya en singular i centralista. Des del poder de Ponent sempre han tingut posat el punt de mira en un altre centre de poder econòmic situat al nord-est, sota la influència del qual per raons de llengua, cultura i història podria caure el nostre país. La lluita del Centre ha estat evitar això al preu que siga. Des dels diversos poders centrals, ja siga l’econòmic, el polític, el de la comunicació, han invertit i treballat molt per a dividir la nostra llengua, per a posar el màxim d’entrebancs en la seua normalització, per a retallar el poder de la nostra Generalitat, per a trampejar fins i tot amb les lleis electorals i han clamat al cel cada vegada que hem fet algun pas decidit per a convertir-nos en un poble europeu normal, iniciant campanyes on se’ns acusava de tot allò que des de Ponent i el Centre ens han fet a nosaltres durant segles.
Si des del Centre hagueren tingut una altra actitud menys bel·ligerant, més oberta i democràtica, la normalització lingüística i cultural d’aquest país hauria estat més positiva i racional, no hi hauria hagut fractures socials que tant de mal ens han fet, s’haurien evitat algunes mostres de violència i alguns polítics nostres no haurien fet tant el ridícul com l’han fet tacant la imatge de tot un país.
El vent de ponent ha convertit els nostres governants en valedors del poder central en contra dels interessos dels valencians. Tenim una classe política sucursalista, de vegades surrealista, unes classes socials dirigents desvalencianitzades que exercixen el seu poder en contra dels moviments a favor de la vertebració econòmica i social del país i de la personalitat i el caràcter del seu poble. El vent de ponent trenta anys després de la recuperació de les nostres institucions d’autogovern ha fet un treball magnífic que titelles com el senyor Camps i el senyor Font de Mora acabaran d’arrematar en una pròxima legislatura amb el beneplàcit del senyor Alarte.
Article publicat a la columna Mou-te que açò s'empastra del diari digital l'Informatiu el 10 de març de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada