A Vicent Penya
Como Virgilio hizo con Dante,
hoy el poeta-amigo me ha guiado
por las abruptas sendas del infierno
y allí no hemos encontrado más que la sombra
oscura de los verdes intensos
que habitaron el paraíso.
Entre los negros esqueletos de los árboles,
los matojos como corales de azabaches
y las rocas y las peñas ahumadas,
he buscado la omnipotente presencia del maligno,
los espectros de los pecadores sufriendo calvario eterno,
y únicamente he tropezado con la mano voraz,
depredadora y criminal, del hombre.
***
A Vicent Penya.
Com Virgili ho féu amb el Dant,/ hui el poeta-amic m’ha guiat/ per les sendes abruptes de l’infern/ i allí no hem trobat més que l’ombra/ obscura dels verds intensos/ que habitaren el paradís./ Entre els esquelets negres dels arbres,/ els matolls com coralls d’atzabeja/ i els rocs i les penyes fumades,/ he buscat l’omnipotent presència del maligne,/ els espectres dels pecadors sofrint calvari etern,/ i només he ensopegat amb la mà voraç,/ depredadora i criminal, de l’home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada