Sol de mitjanit a Reykjavik és un
més d’eixos blogs unipersonals de creació literària que tant han proliferat els
darrers anys i que han servit per a canalitzar la vocació poètica d’un gran
nombre de persones. Els blogs, després de la desaparició dels fanzines, de les poquíssimes
revistes literàries en paper que sobreviuen, així com de la pèrdua de bona part
de la credibilitat de la qual gaudien els premis literaris, que han arribat a
tiranitzar els poetes obligant-los a seguir la màxima de si no concurses no
publiques, els blogs, dic, s’han convertit en un espai on el creador oferix el
seu treball amb una gran llibertat, una llibertat a la qual de vegades li falta
autocrítica per a ser quasi perfecta.
En els blogs podem trobar de tot,
fins i tot veus poètiques verges d’un interés remarcable com ara la de la
valenciana Alba Àlvarez, propietària del blog Sol de mitjanit a Reykjavik, qui
sota el mateix títol ha publicat en format de paper, dins de la col·lecció Mil
poetes un país de l’editorial Germania, una selecció de setanta-quatre poemes
que abans foren post del blog.
Sol de mitjanit a Reykjavik és un recull de poesia en vers lliure que jo m’atreviria a incloure
dins d’allò que el crític David Castillo va anomenar realisme intimista, però on
també conviu, sense cap estridència ni distorsió, un realisme més que de
caràcter social de compromís cívic que naix com una promesa. «Tranquil ho faré
per tu. Per mi. / Ho faré pels que vindran. / Perquè ells no hagen / de demanar
perdó».
Els poemes intimistes són d’amor
i desamor i estan tractats de vegades amb humor i ironia, però en la majoria
amb una gran tendresa i una sinceritat molt versemblant. Alba ens parla d’un
amor juvenil, de fet l’autora no supera les tres dècades d’edat, d’una parella
de novençans que no han passat per la vicària ni pel jutjat i que viuen amb intensitat
l’eròtica de les soledats compartides, dels petits detalls en els gestos i en
la carn. Perquè només l’amor i tot el seu bagatge de mirades, de carícies, de
paraules xiuxiuejades a cau d’orella, fan que la vida els siga més suportable,
perquè la joia està en ser generosos i cuidar l’un de l’altre.
La poesia de compromís cívic va
pigallant tot el volum que majoritàriament ompli la intimitat del crepitar de
la foguera de la passió amatòria, i ho fa embellint el discurs i alhora
assegurant al lector que la mirada de la poeta també es fixa en la realitat que
l’envolta que ferix la seua sensibilitat. És una realitat propera propiciada
per una societat narcotitzada i presonera d’un discurs populista i autoritari
que convertix els ciutadans en individus panxacontents, plens d’autoodi i
víctimes propiciatòries d’una classe dominant complexada i coent. El compromís
d’Alba és amb la lluita per una societat més justa, més culta, més lliure i
fins i tot més feliç, el nord enllà del poeta de Sinera ací al sud. Una
societat amb una cultura de la pau on la llengua del país ocupe l’espai que li
correspon.
La poètica d’Alba Àlvarez i
Gimeno és una poètica del quotidià, en els seus versos utilitza un llenguatge que
no defuig les frases fetes ni la llengua col·loquial, una poètica arrelada a
una certa escola literària que encapçala el mestre Estellés.
Sol de mitjanit a Reykjavik és un llibre per moments fresc, dolç i en altres una mica àcid, com un
granissat de llima.
1 comentari:
una presentació amable de l'autora, que vaig coneixer ara fa dos anys a la xarxa en comentar-me una fotografia.. des de llavors la segueix-ho, la llegeix-ho, encara que no li comenti.
Publica un comentari a l'entrada