Em considere un lector dels que
se’n diuen voraços a qui li ha costat molt aprendre a discriminar d’una manera
positiva els textos on ha d’invertir el seu temps i la salut dels seus ulls.
Tinc una passió malaltissa, antinatural, per les lletres, estiguen impreses en el format
que estiguen. Però, com que tot en aquesta vida té una excepció, potser aquella
que ens confirma la regla, no puc suportar els manuals, això és quasi una dèria
patològica, la prosa que empren m’esmussa i encara que el seu autor busque ser
directe amb mi, carregat de prejuís en contra, em costa passar de les primeres
frases. Sovint he aprés a fer les coses sense la seua ajuda. Els manuals no
tenen reservat cap espai en la meua biblioteca.
Ara l’amic i escriptor Pasqual
Mas, amb qui he compartit taula, converses i lectures, acaba de publicar un
manual, Manual d’escriptura creativa (Editorial Germania. Alzria, 2012),
i els he de confessar que en tindre’l en les mans vaig preguntar-me si Pasqual
no podia haver tingut una pitjor ocurrència que la de perdre el temps redactant
un manual.
Com que és amic, em va saber mal
arraconar el llibre o desfer-me’n, tal com he fet amb tants altres volums d’aquestes
característiques. Així que, una vesprada avorrida, em vaig seure amb ell i em
vaig disposar a llegir-lo.
La sorpresa va ser majúscula
perquè, d’entrada, vaig ensopegar amb una prosa amena, clara, concisa, que des
del primer moment t’atrapa, després amb un autor amb les idees molt clares i
que sabia explicar-se amb claredat.
Pasqual Mas, més que un manual o
amb l’excusa del manual, ha escrit un estudi, o un assaig que ens parla de i
sobre la creació literària. Un recull de textos que naixen de l’experiència en
diversos camps de l’autor: el de la docència com a professor de llengua i
literatura, el de la crítica literària, el d’escriptor amb una obra sòlida i
extensa, i, com no, el de lector perspicaç i alhora apassionat.
Pasqual Mas, amb un esquema molt
clar del que ha de ser un manual de creació literària (no debades n’impartix
classes en un taller de la Universitat Jaume I de Castelló), situa el lector en
el quilòmetre zero de la pàgina en blanc i l’acompanya tot il·lustrant-lo amb
multitud d’exemples sobre el procés creatiu.
Si m’ho permeten, recomanaria la
lectura d’aquest manual també a la gent que no té cap pretensió d’exercir de
lletraferit i es troba a gust amb el seu paper de lectora, ja que de la mà de
Pasqual Mas aprendrà a traure-li més suc a les seues lectures, aprendrà a
tindre una visió més conscient, més crítica del text amb el qual s’enfronta i de
segur que en gaudirà més en conéixer millor com s’estructuren els textos
literaris.
Personalment, amb aquest manual
he aconseguit fer l’excepció que confirmava la meu regla de lector voraç i l’he
gaudit d’allò més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada