diumenge, 9 de juny de 2013

"GEOGRAFIES" DE PERE ANTONI CANO


Diu Pere Antoni Cano en un dels seus poemes: «... la paraula en canvi és un pou infinit carregat de sorpreses». I tant, la primera sorpresa és que amb les paraules podem crear i recrear imatges que s’alcen sobre geografies reals o imaginades.
El món és des que naix el verb i l’ésser humà posa nom a totes les coses. La força dels mots evoca i convoca les imatges, i en el poema, amb l’ajuda dels adjectius, es modelen al gust sempre subjectiu del poeta. Pere Antoni Cano en sap d’aquesta força quasi màgica i l’empra per a bastir l’orografia del seu nou llibre de poesia, Geografies, (Editorial Germania, 2013) un recull de trenta poemes de vers lliure i d’extensió diversa, en el qual el seu autor esbossa un mapa en relleu del seu món.
Així, en els seus versos podem trobar la geografia que és la del seu paisatge més pròxim, el de la població on residix, per on passen trens sorollosos i dones que s’afanyen pel carril bici, on hi ha una gran ciutat pròxima amb la qual es manté una difícil relació i una mar present però sovint oblidada. De vegades aquesta geografia li servix com a excusa per a parlar-nos de qüestions com ara el nàixer i el morir, o el pas inefable del temps, altres pareixen el retrat d’un home que bada i se sap part del paisatge. Hi ha també la geografia del cos i els mapes ocults que conté i que vol desxifrar.
Al llarg de tot el llibre hi ha un cant a l’amistat, als petits instants de felicitat compartida. Tinc la sensació que la felicitat per a Cano és un fet necessàriament compartit o no és.
Hi ha la geografia del dolor i la tristesa, produïts pel buit d’una absència, el drama d’un accident o el testimoniatge de com la mort assalta un ésser humà i acaba amb la seua vida.
Hi ha un espai per a la reflexió sobre l’art, les idees, la política que va més enllà dels afers domèstics en què els valencians sovint incidim reiteradament d’una manera patològica, de vegades s’enfronta a això amb una certa ràbia i en altres amb ironia.
Hi ha, però, també, la geografia de la fantasia, que oferix com un regal als infants i que oculta el desig d’un nou temps on ens siga retornada l’esperança que els pirates de les finances i de la política ens han robat.
Pere Antoni Cano ha escrit alguns poemes amb el sabor d’una rondalla, una rondalla de vegades onírica, surrealista, es tracta dels poemes més llargs, aquells que fluïxen com un riu entre les terres de la poesia i la narrativa i que d’alguna manera les emparenta amb el seu llibre anterior per la necessitat de recerca de respostes a través del viatge o l’ús d’elements mítics.

Geografies és una invitació a passejar per l’univers personal d’un home que encara creu en la paraula.