Després de quatre anys de
silenci, Carles Pastor torna a la música amb un nou disc, Dies de ràdio, el quart d’una trajectòria que es va iniciar amb Travellers l’any 2006, que va ser seguit
per La noia del nord el 2009 i el
magnífic Els ulls de Bob el 2011, on
va musicar onze poetes valencians.
Carles Pastor és un cantautor que
xucla de la tradició del folk nord-americà, del blues, del soul, del pop i del
rock, de Pete Seeger, Bob Dylan, Joan Baez, Lou Reed, Patti Smith...
Dies de ràdio és el
primer volum, segons ens explica ell mateix, d’un projecte més ampli de les
cròniques de la ràdio. El disc ha estat gravat durant els mesos de primavera i
estiu del 2015 a
l’estudi Xaloc per Juanjo Blanco. És un treball en gran part acústic. Recull
onze cançons, nou de les quals amb la lletra i la música de Carles, una, la que
tanca el disc, Algo contigo, de Chico
Novarro, i una altra, Zona zero, és
un poema de l’autor d’Algemesí Vicent Nàcher.
Per a la gravació del disc, que
Pastor ha fet en semidirecte, buscant un so el més genuí possible, s’ha
envoltat de diversos músics com ara Juanjo Blanco, que acompanya habitualment
Josep Gimeno «el Botifarra», Jesús Barranco, alma mater de Gent del desert, o Jordi Silvestre, del grup Kaoba.
Així com Sílvia Martí a la bateria i les percussions, Ricardo Oliver a la
guitarra espanyola i Delia Belda acompanyant-lo a la veu.
Amb la seua veu càlida, Carles va
desgranant una a una les cançons, transmutant-se de tant en tant en rapsode per
a xiuxiuejar-nos aquests petits artefactes sonors, d’entre dos i cinc minuts de
durada, carregats de sensibilitat i emocions.
Zona zero, a pesar
que és un poema de Vicent Nàcher, Carles l’ha sabut fer totalment seu i tinc la
sensació que, per una d’aquelles estranyes casualitats que ens oferix la vida,
quan Carles el diu no està pensant en Nàcher, sinó en ell mateix, en els colps
que ha rebut, en les ferides que li han obert i que ha sabut tancar, en la
feblesa pròpia que ha sabut véncer.
Aquest és un treball discogràfic
que invita a la reflexió, a la intimitat, però també conté un espai per a la
protesta. Carles té la imatge del tímid, de l’introvertit que és capaç de
sobreposar-se i dir les coses ben clares i a la cara.
Hi ha una gran càrrega lírica en
cadascuna de les cançons, una càrrega que va més enllà de les imatges, del
missatge que ens oferix en les lletres, la qual també ve donada pel so que ha
creat i la manera personal que té de cantar-les.
Carles Pastor és un trobador per
a un nou segle, un trobador que no renuncia a una tradició musical amb la qual
s’ha educat, ha crescut i ha madurat. Dies
de ràdio és un treball amb un pomell de bones cançons. Un treball que cal
escoltar amb atenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada