dijous, 3 de març de 2016

LES VEUS I LA BOIRA


El vila-realenc Vicent Usó és en l’actualitat un dels novel·listes valencians més sòlids, brillants i ambiciosos. El seu currículum compta amb un nombre important d’obres publicades, així com premis de reconegut prestigi, entre els quals el Premi Alfons el Magnànim de Narrativa 2015 que ha obtingut per la novel·la Les veus i la boira (Bromera, Alzira, 2016).
Les veus i la boira és una novel·la coral en la qual diversos personatges són interpel·lats d’una manera directa o indirecta pel protagonista, el periodista castellonenc Mateu Sequeral, al que li narren en primera persona les vicissituds que van patir durant la guerra civil (1936-1939) i el franquisme.
Mateu continua la investigació que va iniciar el seu pare, també periodista, abans de morir, una investigació perillosa que acabarà posant en dubte fins i tot el seu propi origen familiar.
La novel·la retrata diversos escenaris, els Pirineus francesos, Àvila, la Mallorca de l’inici del boom turístic, Peníscola entre els anys trenta i cinquanta..., encara que el veritable escenari és el petit arxipèlag de les Columbretes, un conjunt d’illots d’origen volcànic davant de la costa valenciana. Al llarg dels anys, les illes han estat cau de pirates i contrabandistes, llar de faroners, refugi de pescadors i un paratge per a la rondalla i la llegenda. Un espai d’una gran bellesa però que, per a aquell que hi ha viscut durant una llarga temporada, fou una vertadera presó.
En aquest relat ordit amb la precisió d’un rellotger, Vicent Usó fa un notable exercici de ventrilòquia literària, tot aconseguint que les diferents veus narratives siguen realment versemblants, donant protagonisme al dialecte originari de cadascun dels narradors, i ho fa sense allunyar-se més del compte de la normativa, reeixint en un fet on no pot reeixir qualsevol escriptor si no té un ofici i experiència al seu darrere, i és que l’esforç no es note en el seu treball.
Aquesta és una novel·la que transcorre en uns anys difícils, durs, crus, cruels. Els personatges són individus que es mouen entre l’amor, el desig desmesurat, l’odi, l’afany de revenja, l’ambició i el desencant. Individus fustigats per la vida. Víctimes del desamor, de la violència i de la història. Una història que es mou per una necessitat de canvi social, un canvi social que és frenat violentament per una aliança de poders polítics, econòmics i religiosos que s’emportaran per davant tot aquell que s’interpose en el seu pas. L’única manera de sobreviure és el silenci i la resignació o convertir-se a la seua doctrina, passant a ser un element repressor més de l’engranatge d’aquesta aliança de poders que crea un sistema autoritari, corrupte i hipòcrita, per tal d’aprofitar-se de la situació i enriquir-se.

Una novel·la extensa i intensa, escrita amb una prosa àgil i rica, que ens descobrix el món mariner valencià, que ens parla d’un temps, els darrers setanta anys del segle xx, el producte del qual és la societat valenciana actual. Un relat amb una tensió narrativa que fa que el lector no deserte en cap moment fins que no veja com acaba tot plegat.