"QUAN ABRIL ERA ABRIL"

Després d’haver recorregut amb èxit els escenaris valencians amb el magnífic espectacle de música tradicional sobre poemes de Vicent Andrés Estellés, Sis veus per al poeta, Eva Dénia reprén la seua carrera en solitari amb un nou treball discogràfic, Quan abril era abril (Comboi records, 2016). Eva Dénia, des de la seua aparició en l’escena musical valenciana el 1999 amb Adéu, tristesa fins l’actualitat, ha navegat pel jazz, la cançó francesa i en especial per l’obra de Georges Brassens (a qui li va dedicar dos treballs), la bossa nova (amb un magnífic tribut a Jobin) i la música d’arrel tradicional. Un llarg i fructífer camí que l’ha portada al que és el seu disc més íntim i personal fins el moment, Quan abril era abril.

En aquest nou treball, gravat als estudis Tigruss de Gandia l’estiu del 2015 i per al qual ha tornat a comptar amb la col·laboració del seu germà, Carles Dénia, com a arranjador, productor artístic, músic, cantant i encarregat de l’edició i mescles, Eva continua oferint-nos versions de temes de Brassens, El paraigua; de Nascimento, Fruita bona; i de Moustaki, L’estranger, però només aquests tres temes, la resta són cançons pròpies, excepte Als amics de tristors, sobre un poema de María Beneyto, i Agulles de plata, la música de la qual és de Cesc Alexandri.

Estem davant d’un treball que vessa per tots els costats una gran sensibilitat, un gran gust per la bellesa feta so. Hi trobem influències notables de la cançó francesa, de la música llatina, de la bossa nova, del jazz i fins i tot de la música tradicional. Tot cosit magistralment a través de la veu personal, càlida, d’Eva Dénia.

Per a l’ocasió es fa acompanyar pel trombó de Toni Belenguer, el violí de Lluna Aragó, la percussió de David Gadea, el contrabaix de José Luis Porras i el cel·lo de Merxe Martínez, el qual recorre junt a la veu d’Eva totes les cançons. Merxe Martínez, que també estigué amb Eva en l’espectacle Sis veus per al poeta, és junt amb Carles Dénia una de les principals col·laboradores de la nostra cantautora.

Estem davant d’un disc ric en sonoritat, ple de textures, producte d’una intensa trajectòria musical. Un treball fet amb sensibilitat i gran ofici, amb unes lletres cuidades, plenes de lirisme, en les quals Eva ens conta històries d’amor, de dolor, de denúncia. Textos que naixen de la conversa que al bell mig del viure quotidià l’autora manté amb ella mateixa. Les lletres estan plenes d’imatges suggerents que recreen amb força l’univers personal de la cantant. Poemes d’alt voltatge que veiem convertits en cançó i enlairats a l’imperi dels paisatges sonors a través d’una interpretació vocal impecable.

Quan abril era abril és un disc amb el qual estem en perill de caure enamorats.