dilluns, 18 d’abril de 2016

"BANG", DE PROZAK SOUP



Produït per Mark Dasousa i gravat a Atomic Estudio, la banda de Bellreguard (la Safor), capitanejada per Joan Palomares, Prozak soup, ha publicat aquest any un nou disc, Bang, un treball que des del post-hardcore i el hip hop del seu anterior disc, Imbècil, és un pas més cap a una sonoritat electrònica.
Es tracta d’un àlbum de dotze temes, onze més una intro d’un minut de durada, on la banda combina les veus del mateix Palomares i de Rafa Nogueroles, que canten, rapegen, criden, sobre una base electrònica que ara s’acosta a les fronteres del rock, altres a les del hip hop i més tard a les del tecnopop.
Prozak Soup fa una aposta per un so radical, segons ells mateixos alternatiu. Supose que alternatiu a l’anomenat so València, eixa barreja de ska, hardcore, ritmes llatins i balcànics que tantes bandes practiquen al País Valencià. Un so força elaborat, amb un segell propi, que mostra els de Bellreguard capaços de crear melodies intenses sobre un aparent caos sonor.
Les lletres són intenses, crítiques en alguns moments, carregades de força i de vegades d’una emoció que com una riuada és capaç de superar els esculls sonors per arribar a l’oient amb una força i una senzillesa aclaparadores, com ara en la reiterada tornada del tema Agost. Hi ha alhora una manifesta voluntat lírica d’interpretar a través d’una poètica personal el món que els envolta, els sentiments íntims, la seua lluita per anar a la recerca d’un llenguatge, d’un estil propi, i fins i tot d’interpretar musicalment les lectures que han fet d’alguns llibres, com ara en el tema que tanca el disc, Els mots i no, que ens confessen que ha estat inspirat en el poemari del mateix títol de l’escriptor i editor Juli Capilla.
Prozak Soup crea amb les seues cançons una atmosfera intensa, electrificant, que no deixa indiferent ningú. Un tornado sonor que arrossega tot aquell que l’escolta cap a la pista de ball i l’invita a moure’s, saltar, cridar en una llibertat absoluta.
En Bang la creativitat del grup no té límits i fins i tot s’atrevixen a fer un pas-doble electrònic carregat d’ironia, Juan Carpintero.

Per acabar, només em resta afegir que aquest nou treball de Prozak Soup és un tret sonor que guanya a mesura que s’escolta. A mi personalment m’ha conquerit després d’escoltar-lo dues vegades.