divendres, 8 d’abril de 2016

L'AMOR FORA DE MAPA (LA NOVEL·LA)


L’amor és un sentiment poderós que ens pren i ens sotmet. Hi ha amors de tota mena que es viuen a ritmes diversos. Hi ha milers de camins per arribar a l’amor, i aquest sempre el trobem acompanyat pel desig. Per més que ho intentem, mai no ens enfrontem a l’amor nus, sinó que anem coberts per una capa de convencionalismes, tabús, productes tots ells de la societat i de la cultura de què formem part. Fins i tot quan militem en l’autoexigència de viure amb la més estricta llibertat arrosseguem alguna cadena que ens impossibilita gaudir de l’amor que voldríem o que pensem que ens fa falta. En l’actualitat la nostra societat assumix, almenys d’una manera oficial, dins d’uns paràmetres de «normalitat» diferents, tipus de relacions amoroses que abans estaven perseguides i penades, com ara l’amor entre membres del mateix sexe.
Hi ha amors que se situen fora d’aquests paràmetres, fora de mapa, com ara el que ens proposa Roc Casagran en la seua darrera novel·la, L’amor fora de mapa (Sembra Llibres, Carcaixent, 2016), o dit d’una altra manera, el que ens proposa el seu personatge protagonista, Llull, convertit en la veu narrativa d’aquest relat, d’aquest viatge a través de les emocions i els sentiments més pregons. Llull, que té algunes passions i punts en comú amb l’autor, ja que com ell escriu i recita poesia, és un personatge amb una gran sensibilitat, dur de pell però extremadament tendre i feble per dins. Un home torturat que necessita de l’amor de la seua estimada Clàudia, de l’amistat del seu apreciat Eldar, de la poesia, de la medicació, com una cadira o una taula necessita per a mantindre’s dreta cadascuna de les seues potes.
El relat també és un viatge a través del temps i de l’espai, va de la infantesa dels protagonistes a la recerca d’arguments que ajuden a definir millor les seues complexes personalitats, fins l’actualitat on Llull viu un vertader drama. Va des del Sarajevo de la guerra de Bòsnia fins Alacant o Sabadell. També és un viatge poètic, Casagran ens oferix part de la producció poètica del seu personatge, que com ell té un bon amic músic. Llull es troba amb dos reptes aparentment subsidiaris que li demanen els altres dos protagonistes, escriure lletres per a cançons, que han musicat i gravat Mireia Vives i Borja Penalba, i la redacció d’una novel·la. Els dos els complix. Però en aquesta novel·la hi ha també un gran repte, eixir-se’n del mapa, d’allò establit com a políticament correcte, un repte que Llull, després de meditar-ho amb deteniment, proposa a Clàudia i a Eldar. Un repte difícil i complicat que obliga Casagran a deixar obert el final del relat perquè siga el lector qui trie si vol o no vol un amor fora de mapa.
Estem davant d’un llibre que ens parla d’un dels grans temes universals de la literatura i ho fa amb desimboltura, amenitat, creant una bona tensió narrativa i emprant una prosa àgil que fa que siga impossible que el lector es perda en eixe laberint que és la ment torturada de Llull.