UN VIATGE EMBOGIT A CUBA

L’escriptor de Cullera (Ribera Baixa) Manel Joan i Arinyó trasllada la trama de la seua darrera novel·la, Objectiu Fidel (Voliana edicions, Argentona, 2017), des del País Valencià a l’illa de Cuba.

Al llarg de la narració trobem tot un seguit de personatges caricaturitzats per la ploma sorneguera d’Arinyó, el qual té una tendència a retratar-los exagerant alguns dels seus vicis i defectes.

Manel Joan i Arinyó, un dels escriptors més prolífics del País Valencià, és un home amb una prosa dinàmica, amb un lèxic ric, amb una gran  propensió a l’humor, a la ironia, al sarcasme, té una gran debilitat per les històries surrealistes i per protagonistes als quals els falta una bullida. En aquesta ocasió, ha sabut controlar com mai aquesta tendència per tal d’oferir-nos el retrat d’un país que patix un bloqueig econòmic i que està immers en un sistema polític concret. Un país on els seus habitants s’han d’espavilar aprofitant les escletxes del sistema per a poder traure’s un sobresou que millore la seua qualitat de vida.

La trama de la novel·la és típica de la factoria d’històries inventades o no (sempre ens resta una mica de dubte) d’Arinyó: un personatge protagonista que narra en primera persona i que arribem a confondre amb el mateix autor, un individu amb un objectiu producte d’un somni i atrapat en una paranoia que el farà voltar per l’illa dins d’un grup de turistes buscant l’ocasió d’entrevistar-se amb el comandant Fidel Castro, veient conspiradors per cada racó que pretenen impedir que es trobe amb el líder de la revolució cubana.

Trobarem en escenaris tropicals personatges surrealistes típics de les narracions gore i eròtiques d’Arinyó. Encara que l’eix principal acabarà sent el relat d’un viatger que ens descobrix una realitat social, cultural i històrica d’un país comparant-la amb la nostra. Hi ha, però, també un grapat de reflexions lúcides d’un escriptor que es mostra en aquesta ocasió més madur, més reflexiu que mai, i no per això deixa d’oferir-nos un relat en alguns moments trepidant, suggerent i embogit. Un relat que des dels paràmetres als quals ens té acostumats el de Cullera s’acosta a la novel·la picaresca.

Com a viatger, vull dir com a observador d’una realitat social aliena que va descobrint a poc a poc, Arinyó té una mirada crítica que intenta allunyar-se dels estereotips que tant les ideologies d’esquerra i dreta han anat creant des de fa cinc dècades sobre Cuba i la seua revolució. Objectiu Fidel, que porta en lletres petites com a subtítol Cuba nua, és una novel·la àgil, divertida, una mica crua, on el seu autor ens acaba mostrant els vicis i les contradiccions de la Cuba socialista, però també de l’Espanya capitalista.