dilluns, 1 de juliol de 2019

AIXÒ S'HA D'INTENTAR



Si en el panorama actual de la música en valencià hi ha una banda que va per lliure, eixa és sense cap mena de dubte Gent del desert.
Els melòmans que fan crítica musical, jo no en faig, només opine, saben que un dels trets característics de la nova música valenciana és el seu enorme interés per barrejar en un grau o en un altre ritmes i melodies provinents d’arreu del món, de vegades tenint com a base la música tradicional i d’altres el pop-rock. Gent del desert partixen de la música anglosaxona, vull dir del rock, el blues, el soul, el folk, el country... i els porten a un territori sonor que s’alça a la vora oest de la Mediterrània.
Enguany la banda liderada per Jesús Barranco ha publicat el seu huité disc, Això s’ha d’intentar/Continua, un treball que recull un total de dotze cançons que han estructurat com si fora un llarga durada en vinil, on cada cara té el seu propi títol.
A les guitarres acústiques i elèctriques, el baix i la bateria que conformen el so bàsic d’una banda de rock els de Gent del desert afegixen l’autoarpa, el bombardí, el fiscorn, el trombó, la flauta, el flabiol, la xirimita, la tarota i el sac de gemecs, que atorguen a la banda un caràcter notable i una personalitat ben rica i definida, amb moments sonors amb una gran càrrega poètica.

En la primera part del disc, Això s’ha d’intentar, trobem versions de sis temes que popularitzaren grups i solistes com ara els britànics Squeeze, Elvis Costello o els nord-americans Steely Dan, The Incredible String Band, el mite de la música soul Barry White, per cert que és l’únic tema instrumental del disc i en el qual Gent del desert canvia el so Philadelfia per un més mediterrani o com ells mateixos afirmen made in la Vall d’Albaida, i fins i tot d’algun tema de Frank Sinatra. Una aposta atrevida i que uns músics com ells havien almenys d’intentar amb l’únic objectiu de divertir-se, divertir i al mateix temps emocionar l’oient.

En la segona part, Continua, trobem cançons compostes per Jesús Barranco sobre lletres pròpies, algunes de les quals inspirades en algun relat i altres de poetes com ara Toni Cabanes, Pep Alfonso, Ramon Ramon o Lluís Roda. La qual cosa ens torna a dir el que ja sabíem pràcticament tot el món: que els interessos de Gent del desert cavalquen entre les músiques del món i la literatura.
El disc ha estat enregistrat, produït i mesclat pel polifacètic i incombustible Jesús Barranco, qui a més de tocar l’autoarpa i les guitarres, acústiques i elèctriques, posa la seua veu càlida a unes cançons que tenen el segell propi d’una de les bandes valencianes amb una personalitat més definida.