El segle xix és, sense cap mena de dubte, la centúria en què
s’inicien les grans revolucions socials, econòmiques, culturals, industrials i
tecnològiques que d’una manera radical han canviat el món. Els canvis, però, no
es van produir sense entrebancs i resistències, els costums, però sobretot els
interessos creats i la por de certs estaments a perdre el poder, feren col·lisionar
d’una manera brutal diverses concepcions de com havia de ser l’organització i
el funcionament de la societat humana.
Hi ha paraules, com ara comerç, que
poden ser sinònimes de motor de riquesa, de qualitat de vida i de progrés, però
que si no van acompanyades d’altres com ara ètica, honradesa o justícia, poden
convertir-se en fonaments de la tirania. Sovint els grans canvis els
protagonitzen individus que es planten i diuen no als beneficis personals i
econòmics a qualsevol preu.
L’escriptor de Gata de Gorgos Jesús
Moncho situa la seua darrera novel·la, La
taverna del negre (Bromera 2019, Premi Isabel de Villena de la ciutat de
València), en el segle xix en una
població de tradició marinera i comercial de les comarques del sud del País
Valencià.
Don Gaspar Galiana de Serafina,
propietari d’una empresa de comerç, per a eixir d’un mal moment econòmic
provocat, entre altres coses, per la falta de liquiditat financera, nolieja una
goleta, la Santa Marta, per a dur mercaderies a l’Havana. Però la goleta es
desvia de la seua ruta cap a les Antilles i es dirigix a les costes d’Àfrica,
per a recollir un grup d’esclaus negres amb els quals traficar. El comerç amb
humans s’ha abolit i és perseguit encara que l’esclavitud és permesa encara en
alguns llocs.
Jesús Moncho fa girar el relat al
voltant de dos personatges protagonistes, Andreu Faraig, fill de pescadors
pobres, que és enviat amb la Santa Marta a Cuba com a delegat de la Casa
Galiana, i Elionor, la filla de l’amo, una dona intel·ligent i valenta que no
vol servir com a moneda de canvi en un matrimoni concertat pel seu pare per a
salvar de la crisi l’empresa. Andreu i Elionor estan enamorats i el seu amor, a
pesar de les diferències socials i l’educació, és un sentiment d’una solidesa
que la distància i les circumstàncies de cadascun posaran a prova.
La
taverna del negre
és la història de dos rebels que s’enfrontaran a situacions complicades, quan
no brutals, per tal de mantindre intacta la seua llibertat, les seues
conviccions i els seus sentiments. Una relat on una vegada més es posa a prova
la capacitat de resistència i de lluita de l’ésser humà contra l’adversitat i
la injustícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada