Amb mal peu (Onada edicions, Benicarló,
2023), de Manel Joan i Arinyó, són les memòries del cosí de Jaume I i Jaume II.
No, centrem-nos una mica, no estem davant d’una novel·la històrica que tracte
de la vida de cap dels membres menors de la dinastia dels Bel·lònides. Jaume I
i Jaume II és la manera peculiar que té el protagonista d’aquestes memòries
d’anomenar els fills del seu oncle Jaume.
El relat s’inicia just en el moment en què el personatge
protagonista entra d’una manera traumàtica en l’adolescència. El seu pare acaba
de faltar, la família travessa una complicada crisi econòmica i ell, baix
d’estatura, amb alguns quilos de més, curt de vista i amb uns inicis
d’alopècia, sent que no li han tocat les millors cartes en aquesta etapa
crucial de la vida.
Som en l’any 1967 a Cullera, Ribera Baixa del Xúquer, un
poble destinat a convertir-se, com Gandia, en una platja de Madrid. És un temps
de canvis constants, canvis de caràcter social, polític, econòmic, cultural,
però també canvis en el mateix organisme del protagonista i en els seus
interessos personals on el desig ho envairà tot.
La narració transcorre durant els darrers set anys de la
dictadura del general Franco. De la mà del protagonista assistirem a tot un
seguit de petits esdeveniments que propiciaran l’aprenentatge vital d’un
adolescent el qual, a pesar que ha començat aquesta etapa fonamental de la seua
vida amb mal peu, té una ànsia incorruptible de superació. Però anem amb
compte, no és cap il·lús que s’enganya a si mateix, sinó un individu que coneix
les seues mancances i que en cap moment les oculta, i que amb grans dosis de
realisme i ironia avança per la vida.
No hi ha qüestió que no toque: la religió, els estudis,
l’evolució del turisme, la misèria, les motos, els balls de cap de setmana, les
relacions d’amistat i de parella, la hipocresia i la falsedat social...
Amb mal peu és un relat escrit per un
narrador amb un gran ofici i amb una prosa que sap situar en el fil prim que
separa el llenguatge cuidat del llenguatge col·loquial. Sap dotar-la d’un ritme
constant i diria que trepidant, d’una agilitat i una amenitat sorprenents.
En cap moment se’ns diu el nom del protagonista, però
aquells que llegírem les magnífiques novel·les Les nits perfumades, Com la
flor blanca i Na Desconeguda,
totes tres basades en records d’infantesa de l’autor, endevinem que es tracta
de les memòries d’adolescència del mateix autor.
Amb aquesta novel·la Manel Joan i Arinyó va obtindre el 38é Premi de Narrativa Vila de Puçol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada