EL CARRER DELS BONSAIS

EN EL TREN (I)

Com cada matí, Jaume, es va adormir quasi bé en seure. Mentre el tren travessava la comarca camí de la gran ciutat va començar a somniar. No solia fer-ho, això de somniar, ni tan sols quan dormia en el seu llit, o almenys això era el que deia a la parròquia del Bar de la Cantonada. De la mà del somni li va aparéixer el rostre de Maria. Maria fou el seu primer gran amor. A penes uns mesos va durar el seu prometatge, poc de temps, però, això sí, viscut amb una gran intensitat. Què devia haver sigut de la Maria? Feia anys que li havia perdut el rastre. Joan Casanova li havia fet saber que havia coincidit amb ella en un restaurant de la ciutat. Jaume donaria el braç dret per tornar-la a trobar. Ara ho veia clar, Maria era el llum necessari per a il·luminar la fosca i monòtona estança en què s’havia convertit la seua vida.

De sobte, una salutació el va despertar. Va obrir els ulls i no s’ho podia creure: al seu davant era ella, Maria. «Gràcies, Déu meu!», mussità. Però abans que poguera obrir la boca i respondre la salutació, el veí de seient es va alçar i va besar en la boca la seua Maria.

(Publicat dins del llibre El carrer dels Bonsais -Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, col·lecció Literària Joan Escrivà, núm. 14, Catarroja, 2000- amb el qual vaig obtindre el Premi Benvingut Oliver de Narrativa, 1999)

EL CARRER DELS BONSAIS (Microcontes)

RESIGNACIÓ

Estava acostumat a rebre punyalades i s’ho agafava amb paciència afirmant que tenia unes bones espatlles per a rebre’n. Només es queixava quan alguna d’elles li agafava un tendó i li feia difícil i sofert cadascú dels seus moviments.

CUADERNO DE LOS TRUJIMANES/ QUADERN DELS TORSIMANYS

(De dinar amb els companys de faena, Puçol dècada dels cinquanta del segle passat)

F
Morir es, finalmente, un encuentro penoso
con el país inescrutable del vacío,
la hora de la resolución de los enigmas,
el encuentro con la verdad absoluta.
Morir es el peaje, el impuesto
que hemos de pagar por la vida.
Ojalá la vida fuera
como un álbum de fotografías
donde reposan congelados los instantes
para ser escogidos, vividos nuevamente
y olvidar de esa forma los adioses.
Morir es el peso de una lápida
sobre mis sueños.

(F
Morir és, a la fi, un penós encontre
amb el país inescrutable del buit,
l’hora de la resolució dels enigmes,
la trobada amb la veritat absoluta.
Morir és el peatge, l’impost
que hem de pagar per la vida.
La vida tan de bo fóra
com un àlbum fotogràfic
on reposen instants congelats
per a ser triats, viscuts de nou
i així oblidar-se dels adéus.
Morir és el pes d’una llosa
sobre els meus somnis.)

(Aquest poema forma part de l'apartat De vegades inclòs dins del llibre Oblits, mentides i homenatges (7 i mig editorial de poesia sl, Alzira 1998). La traducció al castellà ha estat a càrrec de Juan Antonio Millón (Sagunt, 1960) professor de Literatura Espanyola, crític i poeta. El seu darrer llibre de poesia és Paisaje desde el sueño (Brosquil edicions, 2008)

CUADERNO DE LOS TRUJIMANES/ QUADERN DELS TORSIMANYS

(Un dia de Pasqua en el secà, Puçol dècada dels cinquanta del segle passat)

E
De tanto en tanto,
trampas de la rutina
nos entretienen en la patraña
de una relación banal
con la existencia,
a la que, conscientemente,
no acabamos nunca de asumir,
aunque, de su mano,
quemamos todas las edades
del tiempo que nos ha tocado vivir.
De tanto en tanto,
trampas de la rutina.

(E

De vegades
paranys de la rutina
ens retenen en la falòrnia
d’una relació banal
amb l’existència,
la qual, conscientment,
no arribem a assumir mai,
però, de la seua mà,
cremem totes les edats
del temps que ens pertoca.
De vegades,
paranys de la rutina.)

(Aquest poema forma part de l'apartat De vegades inclòs dins del llibre Oblits, mentides i homenatges (7 i mig editorial de poesia sl, Alzira 1998). La traducció al castellà ha estat a càrrec de Juan Antonio Millón (Sagunt, 1960) professor de Literatura Espanyola, crític i poeta. El seu darrer llibre de poesia és Paisaje desde el sueño (Brosquil edicions, 2008)

CUADERNO DE LOS TRUJIMANES/ QUADERN DELS TORSIMANYS

(Dia de Pasqua a la muntanya, dècada dels cinquanta del segle passat)

D

En todo tiempo,
vida, sin embargo,
eres lo único que poseemos,
o puede que yerre
y seas tú nuestra propietaria,
pues sin ti, vida,
no somos sino la carcasa
que te contuvo.
En todo tiempo, vida

(D
En tostemps,
vida, però,
ets l’únic que posseïm,
o potser m’enganye
i ets tu la nostra mestressa,
ja que sense tu, vida,
no som més que la carcassa
que et va contenir.
En tostemps, vida.)

(Aquest poema forma part de l'apartat De vegades inclòs dins del llibre Oblits, mentides i homenatges (7 i mig editorial de poesia sl, Alzira 1998). La traducció al castellà ha estat a càrrec de Juan Antonio Millón (Sagunt, 1960) professor de Literatura Espanyola, crític i poeta. El seu darrer llibre de poesia és Paisaje desde el sueño (Brosquil edicions, 2008)

CUADERNO DE LOS TRUJIMANES/ QUADERN DELS TORSIMANYS

(Al magatzem de taronja, Puçol dècada dels anys cinquanta del segle passat)

c

De tanto en tanto, vida,
te muestras como un prado
con rodales de trastos
por entre las cuales avanzamos
revelando fotogramas
que nos devuelven
el eco lejano
de los instantes donde habitan
aquellos botones que perdimos
en la infancia.
De tanto en tanto, vida.



(c

De vegades, vida,
et mostres com un prat
clapejat d’andròmines
per entre les quals avancem
revelant fotogrames
que ens retornen
el ressó llunyà
dels instants on habiten
els botons que van perdre
d’infants.
De vegades, vida.)

(Aquest poema forma part de l'apartat De vegades inclòs dins del llibre Oblits, mentides i homenatges (7 i mig editorial de poesia sl, Alzira 1998). La traducció al castellà ha estat a càrrec de Juan Antonio Millón (Sagunt, 1960) professor de Literatura Espanyola, crític i poeta. El seu darrer llibre de poesia és Paisaje desde el sueño (Brosquil edicions, 2008)

CUADERNO DE LOS TRUJIMANES/ QUADERN DELS TORSIMANYS

(Cavalcada a Puçol, dècada dels anys cinquanta del segle passat)

b

De tanto en tanto,
pensamiento de la muerte,
eres ácido amargo
deslizándose por la faringe,
eres hierro candente
provocando incendios
en órganos y vísceras.
De tanto en tanto,
pensamiento de la muerte.

(b
De vegades,
pensament de la mort,
ets àcid amarg
escolant-se per la faringe,
ets ferro roent
provocant incendis
als òrgans, a les vísceres.
De vegades,
pensament de la mort.)

(Aquest poema forma part de l'apartat De vegades inclòs dins del llibre Oblits, mentides i homenatges (7 i mig editorial de poesia sl, Alzira 1998) La traducció al castellà ha estat a càrrec de Juan Antonio Millón (Sagunt, 1960) professor de Literatura Espanyola, crític i poeta. El seu darrer llibre de poesia és Paisaje desde el sueño (Brosquil edicions, 2008)