dimarts, 22 de setembre de 2009

EL CARRER DELS BONSAIS


FRAGMENT D’UNA CONVERSA ESCOLTADA EN EL NÚMERO 7 PROVINENT DEL NÚMERO…

–Tants aires que et donés i no ets més que un fill de puta –ho va dir sense immutar-se, sense ni tan sols mirar a la cara el seu interlocutor, però aquest es va sentir agredit en el seu fur intern, no tenia dret a dir-li una cosa així. Força nerviós, amb la veu entretallada, va arribar a balbucejar:
–Mare, per favor!
–Fill, tu ho saps bé, que a la mare no li ha agradat mai la hipocresia –i, assenyalant-se obscenament l’entrecuix, afegí–: I ben orgullosa que estic dels beneficis que m’ha donat i em dona la finca del mig, i ton pare pobret que visquera amb tant que vam patir per a poder-nos casar de llogats i amb un llit d’una tia seua, ton pare que ho veiera, fill, el que hem progressat!


(Del llibre Espècies en perill d’extinció. Editat per La impremta Arts gràfiques. Balaguer, 1998)

2 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

Manel,
Pot ser molt introspectiu i espiritual, tremendament físic, sexual i sensual i, pel que veig en aquest conte, molt divertit.
Que no decaifui!

GLÒRIA ha dit...

Al final he volgut dir: Que no decaigui! No mirava les tecles i, ja veus, càstig.