dimecres, 23 de setembre de 2009

ESBOSSOS


1

El reflex de les teues ninetes em retorna

la imatge d'un home sumit en la bellesa.


2

El teu nu encetant l'estiu com una magrana:

reminiscència que ni la memòria perdona.


3

Les teues ninetes, miralls de vivències,

convoquen cada nit el trenc de l'alba.


4

La trencadissa remor del silenci em nega

d'una soledat que em copsa i m'ofega

-odie ser hoste de la teua absència.


5

M'assec als peus del teu llit i se m'esmuny

innoble l'esguard per la vall de la lluna.


( Del meu llibre Com una òliba. Premi Gorgos de Poesia. Editorial Aguaclara, Alacant 2002)

3 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Des del mite trobadoresc de la imatge reflectida a l'esguard de l'amada fins al món dels somnis, són tots uns versos d'orfebreria, de manobre de carboncle, de pedrapiquer de la bellesa. Tanmateix, avui et robaria : "-odie ser hoste de la teva absència". Sublim.
Una abraçada, company.

Príncep de les milotxes ha dit...

Apreciat amic Manel: et note massa a faltar i, pel que veig, P. continua amb una bellesa càlida i de mirada amable, sempre neta.
Enyore els teus nous escrits, suats sobre la pell i amb la consciència revoluda cap al no-res... com un vertader poeta. O per atzar, te'ls guardes per fer llibres?
Aquests sembla que han estat liquidats pels col·leccionistes de premis, la identitat valenciana és inexistent sense l'euro i, amb ell -estúpida i barroera- i les editorials..., no vull parlar, darrerament patisc d'indigestió i tinc pors, perquè ja s'acosta la Festa -en novembre- dels morts...

Una abraçada i et desitge molta salut a tu; també a les pobres anguiles no cuites...

GLÒRIA ha dit...

A mi també m'ha agradat, manel. Per cert, m'agradaria molt que alguna vegada em visitessis a: http://ARBREDEFOC.BLOGSPOT.COM.
Tothom hi és convidat.