1
El reflex de les teues ninetes em retorna
la imatge d'un home sumit en la bellesa.
2
El teu nu encetant l'estiu com una magrana:
reminiscència que ni la memòria perdona.
3
Les teues ninetes, miralls de vivències,
convoquen cada nit el trenc de l'alba.
4
La trencadissa remor del silenci em nega
d'una soledat que em copsa i m'ofega
-odie ser hoste de la teua absència.
5
M'assec als peus del teu llit i se m'esmuny
innoble l'esguard per la vall de la lluna.
( Del meu llibre Com una òliba. Premi Gorgos de Poesia. Editorial Aguaclara, Alacant 2002)
3 comentaris:
Des del mite trobadoresc de la imatge reflectida a l'esguard de l'amada fins al món dels somnis, són tots uns versos d'orfebreria, de manobre de carboncle, de pedrapiquer de la bellesa. Tanmateix, avui et robaria : "-odie ser hoste de la teva absència". Sublim.
Una abraçada, company.
Apreciat amic Manel: et note massa a faltar i, pel que veig, P. continua amb una bellesa càlida i de mirada amable, sempre neta.
Enyore els teus nous escrits, suats sobre la pell i amb la consciència revoluda cap al no-res... com un vertader poeta. O per atzar, te'ls guardes per fer llibres?
Aquests sembla que han estat liquidats pels col·leccionistes de premis, la identitat valenciana és inexistent sense l'euro i, amb ell -estúpida i barroera- i les editorials..., no vull parlar, darrerament patisc d'indigestió i tinc pors, perquè ja s'acosta la Festa -en novembre- dels morts...
Una abraçada i et desitge molta salut a tu; també a les pobres anguiles no cuites...
A mi també m'ha agradat, manel. Per cert, m'agradaria molt que alguna vegada em visitessis a: http://ARBREDEFOC.BLOGSPOT.COM.
Tothom hi és convidat.
Publica un comentari a l'entrada