dilluns, 11 d’octubre de 2010

FEMENÍ PLURAL


El 9 d’octubre vaig assistir a la representació en format de teatre de titelles de l’obra Femení plural, del grup Teatre Buffo. Es tracta d’un conjunt de dues faules i una adaptació del clàssic de la caputxeta per a titelles de taula adreçada a un públic eminentment infantil. El nexe en comú és el fet que les protagonistes són dones i la temàtica qüestions relacionades amb el gènere femení.
Els dos primers relats són dues faules, la primera protagonitzada per la tortuga Clementina, que ens parla de com es veu obligada a convertir-se en un objecte que viu reclòs a casa sense poder prendre cap mena de decisió lliure sobre la seua pròpia vida. La segona la protagonitza la hipopòtam Cati, una joveneta que pretén ser ballarina de ballet i que s’acaba obsessionant d’una manera malaltissa amb el seu pes.
El tercer relat és una versió del clàssic de la Caputxeta Vermella i està narrat utilitzant objectes de la vida quotidiana: una gerra, una cafetera..., que són transformats en personatges amb vida pròpia. En aquest relat es denuncia l'assetjament sexual.
Els relats estan narrats amb imaginació i amb grans dosis de tendresa i d’humor, tot buscant la complicitat i la participació en l’espectacle del públic.
Femení plural té una acurada ambientació musical i en el conte de Cati fins i tot una coreografia original i divertida. La posada en escena és senzilla però cuidada.
Destaca el saber fer de la titellaire Empar Claramunt i la seua gran capacitat d’adaptació vocal a tota mena de personatges, la seua seguretat damunt de l’escenari. Entre bambolines, pendent de tots els efectes tècnics, Carme G. Corberan fa una gran tasca, imprescindible perquè en caure el teló el públic se’n vaja a casa amb un somriure de satisfacció.