diumenge, 3 d’octubre de 2010

EL CARRER DELS BONSAIS


L'HOME EQUIVOCAT
Malgrat la seua edat el veí del número quatre es comportava, vestia i parlava com un adolescent. La paraula vosté adreçada a ell li feia vindre calfreds per tot el cos. No suportava els clubs de jubilats, ni tampoc les residències per a la tercera edat.
Intentava sempre anar amb joves i freqüentar els seus llocs de trobada i d'esbarjo. Sabia que el món era d'ells i per a ells, i per tant es negava a admetre que era un ancià.
Els joves de Pouet i de la comarca, per la seua banda, el toleraven, perquè els divertia. La resta de la gent se'n reien de la seua aparença i de les seues traces, per a ells no era més que un pobre fatxenda.
Es negava a madurar i a envellir. Afirmava que era feliç, que no patia cap complex, que era un home del seu temps: un present constant i etern que no deixa pas a un futur inexistent. I en realitat sabia que mentia.
(Publicat dins del llibre El carrer dels Bonsais -Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, col·lecció Literària Joan Escrivà, núm. 14, Catarroja, 2000- amb el qual vaig obtindre el Premi Benvingut Oliver de Narrativa, 1999)
PODEU LLEGIR UN INTERESSANT ARTICLE D'AGUSTÍ PEIRÓ SOBRE EL LLIBRE EL CARRER DELS BONSAIS CLICANT ACÍ

1 comentari:

Francesc Mompó ha dit...

Si a ell li anava bé, ja s'hi valia, ja. És massa implacable Chronos com per anar fent-li concessions.
Salut i Terra