diumenge, 11 de desembre de 2011

EL CARRER DELS BONSAIS


SI LES PEDRES PARLAREN
I l’escriptor d’històries inventades, al bell mig d’una discussió bizantina, en un rampell exclamà:
–Si les pedres parlaren!
A la qual cosa el fuster histriònic va respondre:
–Quina llauna amb tant d’escàndol pertot arreu!
–El mateix renou que provoquen els demagogs.


RAONS ÈTIQUES
Víctima d’una estranya malaltia, li amputaren el cap. Els metges van pensar que no sobreviuria a tan dràstica intervenció. S’equivocaren. El pacient mai no havia tingut cervell. Als pocs mesos es van decidir a posar-li’n un ortopèdic. Els familiars exigiren que aquest realitzara les mateixes funcions que l’anterior.
L’equip mèdic s’hi va negar al·legant raons ètiques.



D'UN SILENCI
A l’home se li’n va anar el cap. Només ell sabia on. Ningú li va preguntar per on parava. I ell, feliç, s’ho va callar.

(Aquests tres petits contes inèdits  formen part d'una nova versió del llibre El carrer dels Bonsais de Manel Alonso i Català).
Podeu llegir un interessant article d'Agustí Peiró sobre el llibre El carrer dels Bonsais clicant ací


1 comentari:

GLÒRIA ha dit...

Se li en va anar el cap, Manel? I si el va perdre darrere d'un nom impronunciable, impronunciable perquè si no té cap, tampo té llengua. Si un dia el troba, el seu cap, ja veuràs de quins secrets ens asaventem.
Una abraçada!