dijous, 13 de desembre de 2012

NEKEGA DNE


Nekega dne se boš vrnila tja, kjer si prenehala biti,
in videla boš, da je bila pot nenadoma prekinjena,
prepoznala boš kupe peska, polne nesnage,
pozabljene tlakovce, prekrite z lišaji,
zarjavelo in vse naokrog raztreseno orodje;
morala si boš, torej, izmisliti prihodnost,
v rokah boš imela priložnost
naravnati pot proti obzorju, ki si ga želiš,
končno boš svobodna med svobodnimi narodi,
medtem pa te bom jaz čakal jahajoč na novem verzu
z vrtnico v rokah.




A Ximo Gimeno.

Un dia tornaràs allà on vas deixar de ser
i veuràs que el camí va quedar bruscament interromput,
reconeixeràs els munts de sorra plens de brossa,
les llambordes oblidades cobertes de líquens,
les eines plenes d’òxid i escampades per tot arreu;
hauràs, aleshores, d’inventar-te el futur,
en les mans tindràs l’oportunitat
d’adreçar el camí cap a l’horitzó que tu estimes,
seràs a la fi lliure entre els pobles lliures,
mentrestant jo t’esperaré cavalcant un nou vers
amb una rosa en les mans.

****
Versió en eslové de Vesna Crček. Poema del llibre Correspondència de guerra de Manel Alonso i Català
Clica ací per a llegir altres textos en eslové.