NEKEGA DNE

Nekega dne se boš vrnila tja, kjer si prenehala biti,
in videla boš, da je bila pot nenadoma prekinjena,
prepoznala boš kupe peska, polne nesnage,
pozabljene tlakovce, prekrite z lišaji,
zarjavelo in vse naokrog raztreseno orodje;
morala si boš, torej, izmisliti prihodnost,
v rokah boš imela priložnost
naravnati pot proti obzorju, ki si ga želiš,
končno boš svobodna med svobodnimi narodi,
medtem pa te bom jaz čakal jahajoč na novem verzu
z vrtnico v rokah.

A Ximo Gimeno.

Un dia tornaràs allà on vas deixar de ser

i veuràs que el camí va quedar bruscament interromput,

reconeixeràs els munts de sorra plens de brossa,

les llambordes oblidades cobertes de líquens,

les eines plenes d’òxid i escampades per tot arreu;

hauràs, aleshores, d’inventar-te el futur,

en les mans tindràs l’oportunitat

d’adreçar el camí cap a l’horitzó que tu estimes,

seràs a la fi lliure entre els pobles lliures,

mentrestant jo t’esperaré cavalcant un nou vers

amb una rosa en les mans.

****

Versió en eslové de Vesna Crček. Poema del llibre Correspondència de guerra de Manel Alonso i Català

Clica ací per a llegir altres textos en eslové.