diumenge, 1 de novembre de 2015

"EL MISTERI DE LA PEDRA". LA DARRERA AVENTURA DE PINXO


Camacuc és una de les editorials valencianes que podem considerar com a heroiques. En altres circumstàncies m’atreviria a dir que d’heroica en singular, però, veient com està el mercat del llibre valencià, l’heroïcitat és un patrimoni col·lectiu.
Camacuc naix en els anys huitanta al voltant de la revista infantil, del tebeo, del mateix nom. En un principi, la revista apareix seguint el patró de la catalana Cavall fort, però prompte es desmarca del model d’aquesta i fa una clara aposta per potenciar el còmic valencià.
Després d’haver editat diverses col·leccions de narrativa, des de fa uns anys s’ha especialitzat en àlbums d’historietes il·lustrades, i ha esdevingut, tant la revista com l’editorial, una plataforma que ha sabut recollir amb dignitat el treball de diverses generacions de dibuixants valencians, des de Josep Sanchis i Reinoso a Josex o Toni Cabo.
Enguany ha publicat el darrer treball de José Vicente Alcón Fernández (Josex), Pinxo. El misteri de la pedra, la darrera aventura dels seus entranyables personatge Pinxo i Dori. I dic darrera perquè el seu autor ha faltat víctima d’un càncer. Edicions Camacuc l’ha publicada en una edició cuidada fins el darrer detall.
Pinxo i Dori són dos joves estudiants amb una imatge propera a la dels skinheads, la seua cresta és el que els atorga el nom. Sovint es veuen immersos en mil aventures de les quals ixen airosos gràcies a la seua determinació, desimboltura, intel·ligència i valentia.
Estem davant d’una historieta il·lustrada que funciona com una novel·la juvenil amb una trama que es va desenvolupant amb agilitat, humor i altes dosis d’intriga. Un relat on els protagonistes, una mica brètols,  es trobaran amb un misteri que s’anirà complicant a mesura que avance la història amb l’aparició d’elements del camp de la fantasia. És un narració rica en diàlegs, personatges, escenes i escenaris. El llenguatge visual és atractiu i allunyat de certs experiments que creen, al meu entendre, monstres d’una estètica excèntrica. Els fons estan molt cuidats i en alguns moments hi trobem paisatges coneguts valencians, com ara l’Estació del Nord de la ciutat de València. La trama sobre la qual s’aguanta l’aventura és consistent i imaginativa.
Josex treballà al voltant d’un dels grans temes que des de sempre han interessat l’ésser humà: el temps, i ho fa traient-li punta a la idea de l’eterna joventut.
L’àlbum es complementa amb diverses aventures curtes de Pinxo en les quals li passen aventures de tots els colors. Uns relats visuals breus però d’una gran efectivitat.
Segons ens explica l’editorial, Josex es va passar els darrers sis anys immers en aquest còmic i el resultat és una història atractiva, ben narrada, amb uns diàlegs amens i un dibuix de línia clara, simpàtica, atractiva. Un treball adreçat als adolescents però amb la suficient força i magnetisme per a interessar gent de totes les edats.