diumenge, 8 de novembre de 2015

"CARRERS DE FANG"


El veterà poeta valencià Francesc Belda i Tortosa acaba de publicar Carrers de fang, es tracta d’un recull de proses breus que tenen com a eix la memòria, unes narracions que naveguen amb seguretat i solvència entre el costumari i el dietari. Carrers de fang està escrit en primera persona, però no la de l’home madur que és, sinó la del xiquet i jove que fou.
El llibre és el retrat emotiu, sentimental, que fa un adolescent del món en què viu. Carrers de fang és la continuació del seu anterior Memòries del paradís, on Francesc Belda narrava els seus primers anys de vida en una casa de camp, on la natura i la llibertat conformaven el seu univers personal.
En aquest nou llibre ens parla del seu pas del camp al poble, una transició un tant traumàtica que deixa en el protagonista una gran enyorança pel que arriba a considerar el seu particular paradís perdut. El poble és Vallada, a la comarca de la Costera. Un poble petit, de carrers per pavimentar, als peus de la muntanya. La seua és una família modesta en la qual la mare treballa a casa tenint cura de la família però també fent treballs d’artesania.
Francesc Belda és un home que veu el passat com una gerra que s’ha trencat en mil bocins i que intenta amb paciència recompondre des de la literatura. Per molt insignificant que siga el bocí, Belda el recull i l’enganxa allà on toca. És conscient que sense aquest bocí la gerra no serà la mateixa i no podrà contindre al final el món que dóna per desaparegut.
El petit narrador s’enfronta a una nova etapa de la seua vida marcada pel canvi que suposa deixar el camp i viure en un poble, però també pel canvi que es va produint en ell d’infant a adolescent.
A pesar que la narració està en primera persona del present, el present no és el segle xxi, sinó les dècades dels cinquanta i seixanta del xx, hi ha entre línies una comparació subjectiva entre la manera de viure d’aleshores i la d’ara, l’escola, els jocs, les normes, els drets i els deures...
El llibre també és un magnífic mostrari de costums de l’època, un temps en què s’havia iniciat en els nostres pobles una gran metamorfosi que faria desaparéixer un univers transmés de generació a generació durant segles sense a penes canvis.
Carrers de fang és un llibre on retrobem personatges, jocs, un estil de vida que els nascuts després de la segona meitat del segle xx hem anat abandonant però del qual encara ens resten recialles en la memòria.
És un llibre que ens parla del gran esforç i sacrifici que en un temps d’escassetat, no sols econòmica sinó també de drets i llibertat, va fer tota una generació perquè els seus fills pogueren tindre una vida millor.

En Carrers de fang també retrobem mots, modismes de l’època i expressions que fan que la seua lectura, sempre amena i interessant, ens enriquisca com a lectors i com a parlants d’una llengua que ens la volen condemnar a la minorització i la dialectalització, i que alguns volgueren que formara part d’un passat irreconstruïble.