Hi ha gent a la qual li costa
molt qualificar Òscar Briz com a cantautor i diuen d’ell que és un cantant, un
guitarrista, un compositor valencià. Potser perquè Briz és un home que durant
els primers anys de la seua carrera musical ha format part de diversos conjunts,
com ara Banderas de Mayo o el grup australià (el de l’Alcúdia va residir uns
anys a Austràlia) The Whitlams. Fins i tot crec que ell mateix es resistix al
terme, que una part del públic vincula amb la figura del cantant protesta, i es
definix en la seua carrera en solitari iniciada l’any 2000 com un bandautor. Al
llarg d’aquests darrers quinze anys Òscar Briz ha aconseguit crear, a través
d’una manera personal d’entendre la música, un so propi que xucla de les
diverses fórmules i fusions del pop i el rock anglosaxó. El seu treball ha
estat reconegut amb diversos guardons, així com per un públic fidel que veu en
la tasca del de l’Alcúdia una professionalitat i una creativitat envejables.
Aquest mes d’octubre ha publicat
el seu seté treball en solitari, Entre
ombres i llums (Mésdemil). Un disc de deu cançons de pop-rock en el qual
Òscar, amb una veu que emana tendresa, sensualitat, ironia quan cal, i bon
rotllo, cavalca sobre unes guitarres sòlides acompanyat per uns cors d’allò més
suggeridors i encertats.
Estem davant d’un disc de bones
cançons. Òscar coneix el seu ofici i en té traça. A través de les seues lletres
recrea una atmosfera, subratllada per la música, i un univers personal fàcilment
recognoscible on trobem eixa mirada personal, una mica transversal i no exempta
de lirisme, amb la qual denuncia la indecència social que practiquen una part
de la classe política, financera i dels mitjans de comunicació; dialoga amb
l’home que l’acompanya fent-se preguntes al bell mig d’un món atrapat pel caos,
ens parla del pas del temps i la perplexitat que això li genera, etc. Òscar
Briz és conscient que sovint la bellesa es pot trobar en la senzillesa, i
sovint fuig de les pirotècnies sonores artificioses. En la seua manera de
treballar, sobretot en els seus darrer discos, hi ha una recerca de la
naturalitat producte d’una profunda reflexió, però també trobem eficàcia.
Elements que formen part de la seua personalitat. Entre llums i ombres s’ha gravat amb l’acompanyament de dos músics,
el bateria Víctor Traves i el baix elèctric Nacho Villanueva, de la guitarra i
les veus s’ha encarregat ell mateix. La producció ha estat a càrrec de Mark
Dassousa, un home que ha estat darrere d’un grapat de bons discos de músics
valencians.
M’és difícil destacar alguna de
les cançons d’Entre llums i ombres,
ja que totes m’han agradat. Ara, si he de destacar-ne alguna és Delicat Narcís, Entre llums i ombres o Florentina Sunset. Algunes, millor dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada