L’escriptor d’Alginet (la Ribera Alta)
Urbà Lozano acaba de publicar l’obra amb la qual va obtindre el Premi Enric
Valor de Novel·la que organitza i patrocina la Diputació d’Alacant, Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
(Bromera Edicions).
Urbà Lozano va irrompre en el panorama
literari valencià l’any 2006 amb la novel·la La màquina ronca (Brosquil edicions), a la qual li va seguir, amb
pocs mesos de diferència, el recull de relats Femení singular (Bromera, 2007), dues magnífiques targetes de
presentació que ens mostraven un narrador amb una gran capacitat fabuladora i
una prosa àgil i rica. Després publicaria, també en Bromera, Plagis i La trampa del desig, amb les quals va obtindre els premis literaris
Ciutat d’Alzira i el Constantí Llombart-Ciutat de València. Lozano (no
confondre mai amb el seu paisà i també narrador Josep Lozano) és un escriptor a
tindre molt en compte pel rigor i la seriositat del seu treball i per qualitats
com ara l’amenitat i la capacitat de seducció de la seua prosa.
Vindrà
la mort i tindrà els teus ulls,
títol manllevat d’un vers de Cesare Pavese, Verrà la morte e avrà i tuoi occhi,
és una novel·la construïda al voltant d’un gran personatge, un home
solitari, esquerp, amb una infantesa marcada per l’absència de la figura
paterna i amb una mare amb un ofici especial.
Ell també ho és, d’especial, de diferent respecte als altres xiquets del seu
poble, i aquesta diferència fa que no acabe, com la resta, treballant com a mà
d’obra al camp. El protagonista se n’anirà del poble, on no acaba d’encaixar, i
amb l’excusa de l’estudi farà cap a la ciutat de València i més endavant pel
treball s’instal·larà durant dècades a l’illa de Sicília.
De tornada al seu poble, ja jubilat,
mentre espera l’arribada de la seua dona, escriu un dietari on narra amb una
gran fluïdesa i honestedat el que ha estat la seua vida fins aleshores.
La prosa, aparentment senzilla (com de
difícil resulta aconseguir-la!), és d’una gran amenitat, a la qual cosa
s’unixen uns capítols curts però colpidors que donen una gran agilitat i
comoditat a la lectura.
La història que ens relata el
protagonista és la d’un home sabedor que per a sobreviure cal prendre partit, i
que no fer-ho suposa rebre de tots els costats. La seua és una actitud cínica i
acomodatícia que el porta a travessar la línia roja que separa la legalitat de
la il·legalitat.
També és el relat d’una història
d’amor on no falta ni tan sols la figura geomètrica i tortuosa del triangle. Al
protagonista li ha costat trobar l’amor, o millor dit, la persona en qui vessar
la seua ànsia d’estimar, i es lliura a ella com mai no havia tingut
l’oportunitat de fer-ho.
La veu narrativa és en tot moment la
del protagonista. L’autor resta ocult darrere, encara que de tant en tant
aquells que hem seguit amb atenció el seu treball aconseguim veure’l en petits
detalls que no relataré per a no trencar la màgia de l’obra, un relat que ens
parla de la vida, de l’amor, de la mort i del grapat de secrets que tots
guardem en una butxaca o altra del nostre passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada