dilluns, 23 d’octubre de 2017

VINDRÀ LA MORT I TINDRÀ ELS TEUS ULLS


L’escriptor d’Alginet (la Ribera Alta) Urbà Lozano acaba de publicar l’obra amb la qual va obtindre el Premi Enric Valor de Novel·la que organitza i patrocina la Diputació d’Alacant, Vindrà la mort i tindrà els teus ulls (Bromera Edicions).
Urbà Lozano va irrompre en el panorama literari valencià l’any 2006 amb la novel·la La màquina ronca (Brosquil edicions), a la qual li va seguir, amb pocs mesos de diferència, el recull de relats Femení singular (Bromera, 2007), dues magnífiques targetes de presentació que ens mostraven un narrador amb una gran capacitat fabuladora i una prosa àgil i rica. Després publicaria, també en Bromera, Plagis i La trampa del desig, amb les quals va obtindre els premis literaris Ciutat d’Alzira i el Constantí Llombart-Ciutat de València. Lozano (no confondre mai amb el seu paisà i també narrador Josep Lozano) és un escriptor a tindre molt en compte pel rigor i la seriositat del seu treball i per qualitats com ara l’amenitat i la capacitat de seducció de la seua prosa.
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls, títol manllevat d’un vers de Cesare Pavese, Verrà la morte e avrà i tuoi occhi, és una novel·la construïda al voltant d’un gran personatge, un home solitari, esquerp, amb una infantesa marcada per l’absència de la figura paterna i amb una mare amb un ofici especial. Ell també ho és, d’especial, de diferent respecte als altres xiquets del seu poble, i aquesta diferència fa que no acabe, com la resta, treballant com a mà d’obra al camp. El protagonista se n’anirà del poble, on no acaba d’encaixar, i amb l’excusa de l’estudi farà cap a la ciutat de València i més endavant pel treball s’instal·larà durant dècades a l’illa de Sicília.
De tornada al seu poble, ja jubilat, mentre espera l’arribada de la seua dona, escriu un dietari on narra amb una gran fluïdesa i honestedat el que ha estat la seua vida fins aleshores.

La prosa, aparentment senzilla (com de difícil resulta aconseguir-la!), és d’una gran amenitat, a la qual cosa s’unixen uns capítols curts però colpidors que donen una gran agilitat i comoditat a la lectura.
La història que ens relata el protagonista és la d’un home sabedor que per a sobreviure cal prendre partit, i que no fer-ho suposa rebre de tots els costats. La seua és una actitud cínica i acomodatícia que el porta a travessar la línia roja que separa la legalitat de la il·legalitat.
També és el relat d’una història d’amor on no falta ni tan sols la figura geomètrica i tortuosa del triangle. Al protagonista li ha costat trobar l’amor, o millor dit, la persona en qui vessar la seua ànsia d’estimar, i es lliura a ella com mai no havia tingut l’oportunitat de fer-ho.
La veu narrativa és en tot moment la del protagonista. L’autor resta ocult darrere, encara que de tant en tant aquells que hem seguit amb atenció el seu treball aconseguim veure’l en petits detalls que no relataré per a no trencar la màgia de l’obra, un relat que ens parla de la vida, de l’amor, de la mort i del grapat de secrets que tots guardem en una butxaca o altra del nostre passat.