El cantautor Sergi Contrí, després de cinc
anys de silenci musical durant els quals va publicar el llibre de poesia La pena i la reixa (Germania, 2013), ha
tornat als estudis de gravació per tal d’enregistrar un nou disc, Un dia de febrer. Aquest nou treball
està conformat per huit cançons algunes de les quals, com ara Recorda, Quan mirant-te i Vides noves,
són noves versions de temes que van eixit publicades al disc Comptant sargantanes (2006), les dues
primeres, i Dies de fira i flors
(2012), la darrera.
En Un
dia de febrer Sergi Contrí ha comptat amb la complicitat del també músic
Bertomeu, el qual per una banda l’ha produït, enregistrat i masteritzat a
Estelestudi d’Alberic i per una altra s’ha encarregat de les guitarres acústiques,
la steel guitar, les guitarres
elèctriques, el baix, les programacions, percussions, mandolines i teclats.
Sergi Contrí ha posat la veu, els cors i les guitarres acústiques.
El so del disc bascula entre el pop-folk i
el pop-rock, entre els ritmes pausats de temes com ara Abril i Vides noves i els
ritmes vibrants de Jesús pobre que
m’ha portat a la memòria les millors composicions dels germans Urquijo (Los
Secretos, Los Problemas). En les seues lletres trobem moments per a la memòria,
per a l’enyorança, fins i tot per a la tendresa i la confessió personal. A
Contrí li agrada recrear-se construint imatges que apel·len directament als
sentits. Imatges visuals plenes de detalls, però també sonores i olfactives
(eixe olor a garrofa que ha inspirat uns quants músics valencians de diferents
generacions), el cim l’abasta en el tema Muntanyes
de flors seques.
Un
dia de febrer és un disc íntim, personal, allunyat de la
cançó protesta i combativa, ens parla de temes universals com ara el pas del
temps, l’amor de parella, també entre pare i fills, la destrucció dels espais
idealitzats de la nostra infantesa.
La memòria porta el cantautor a reconstruir
un univers personal que no sols està fet de matèria, sinó d’unes sensacions i
d’uns sentiments que evoca amb la pretensió de conservar-los en forma de poema,
de cançó.
Sergi Contrí és un home enamorat de la
vida, un sentimental tocat per la nostàlgia i amb una gran capacitat per a
evocar petits i grans instants en els quals ha sentit com la felicitat
acariciava lleument la seua mirada.
Els arranjaments musicals estan fets amb
molt de gust, condimentats amb detalls sonors que ens obliguen a prendre
atenció no sols a les lletres que ens va desgranant aquest joglar nascut a
Dénia, sinó als paisatges sonors que evoquen amb cada pulsació els diversos
instruments musicals emprats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada