La
poeta d’Alzira (Ribera Alta) Alba Fluixà ha publicat aquest any 2018 el que és
el seu segon llibre de poesia, Geografies
de l’atzar, en l’editorial Bromera. El primer, En el camí de l’alba,
aparegué fa cinc anys en l’editorial Germania. En fer un colp d’ull a la
bibliografia d’Alba Fluixà, ens adonem que el seu és un cas atípic dins de la
poesia valenciana, ja que fins ara i com és habitual no ha accedit a l’edició
de cap dels seus llibres a través d’un certamen literari.
Alba Fluixà forma part d’un petit grup d’escriptors
valencians de diverses generacions que provenen de les arts plàstiques, com ara
Manuel Bellver, Anna Moner, Sebastià Carratalà, Jordi Colonques o Manuel
Baixauli, autors tots ells amb un estil propi i una gran personalitat. Encara
que caldria puntualitzar que en el cas d’Alba no sabem si abans va nàixer la
pintora que l’escriptora, ja que des de menuda ha tingut una gran vinculació a
la creació literària a través del seu pare, el també poeta Josep Antoni Fluixà.
Com el seu progenitor, Alba també és una gran agitadora cultural, una tasca que
ha realitzat amb èxit organitzant interessants activitats en les quals la
poesia i les arts plàstiques anaven de la mà.
En Geografies
de l’atzar trobem una poeta més madura i més segura que en el
seu anterior llibre, una autora que comença a dominar amb certa solvència tots
els recursos del llenguatge.
Alba es troba còmoda en el vers lliure. En la construcció
dels seus poemes, la seua mirada és fonamental, una mirada femenina i
feminista, però és a la vegada la mirada d’una pintora preocupada pels jocs de
les formes i els colors. Hi ha molts dels seus poemes on el llenguatge pictòric
es barreja amb el llenguatge poètic, i de vegades el poema s’ha convertit en un
llenç pintat amb mots.
A més de la mirada, hi ha l’experiència íntima dels grans
moments on l’amor, l’absència o la mort l’han colpejada, però també la dels
petits instants, els petits i intranscendents detalls que ens oferix la vida i
que ha sabut recollir i col·leccionar perquè no es perderen.
La seua és una poesia clara, la poeta ocupa el centre del
poema i el batec del seu cor és el que marca el ritme del poema.
Alba sap qui és i amb quins autors té algun deute, quins
són els seus objectius vitals, però també estètics. De tant en tant li agrada
aturar-se, prendre aire i repensar el seu camí, l’atzar és important però sé
que a Alba li agrada no dependre’n, sinó del seu treball.
La seua poesia s’emmarcaria dins del realisme intimista i
està tocada per una certa narrativitat. La poeta sol situar-nos en un espai i
en un moment concrets per a dotar d’una intensitat plàstica allò que diuen els
versos.
Geografies de l’atzar és
un llibre ben estructurat, conformat per versos oberts, plens de llum,
aparentment senzills, que inviten el lector a entrar-hi amb una gran facilitat
i per això mateix a retornar-hi les vegades que calga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada