«Al amigo el favor, al enemigo la ley», aquesta sentència del vell caciquisme espanyol que alguns atribuïxen al
comte de Romanones descriu a la perfecció no sols els darrers cent cinquanta
anys de la política espanyola, també és la base per a entendre la versió del
capitalisme a l’Estat Espanyol, anomenat capitalisme castís o capitalisme
d’amiguets. Un capitalisme en el qual un seguit de famílies han parasitat els
pressupostos generals, convertint-se en una càrrega i un fre per al progrés
social de l’Estat i la seua economia.
Famílies
que controlaven el poder local, provincial i estatal en un principi, i amb la
creació de l’estat autonòmic, també els pressupostos de les diverses comunitats
autònomes.
Aquesta
forma de capitalisme ha estat un fre per al bon desenvolupament del sistema
democràtic, el qual han acabat manotejant i pervertint a favor seu.
El
País Valencià, els darrers vint-i-cinc anys, ha assistit a la desfeta del seu
sistema financer i a la ruïna econòmica de la seua institució autonòmica que ha
estat a punt de costar-li l’autogovern. El catedràtic d’Economia de la Empresa
Joan Ramon Sanchis i Palacio publica en l’editorial El Vincle el llibre La desfeta del sistema financer
valencià, un volum breu, escrit amb un llenguatge que els profans
en economia poden entendre sense perdre’s en un laberint de xifres i de
conceptes per a especialistes.
Sanchis
explica el naixement de les caixes d’estalvis, de les caixes rurals i de les
línies de crèdits de les diverses cooperatives agràries, quina funció van
tindre en l’economia valenciana. Escriu també de les diverses fusions que al
llarg de la història es van fer, de la pujança de les grans caixes d’estalvi
valencianes. De la seua politització, del seu protagonisme en el finançament a
constructors i promotors immobiliaris, i dels projectes faraònics i fracassats
de la Generalitat Valenciana. De la seua mala gestió, del seu declivi i
posterior venda a grans bancs forans.
També
ens parla del saqueig de les institucions financeres valencianes, com ara
l’Institut Valencià de Finances i la Societat de Garanties Recíproques.
Tot
gran fracàs té noms i cognoms al seu darrere, en aquest cas el dels presidents
de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana, Francisco Camps i molt
especialment el de José Luis Olivas, així com els seus diversos equips, però
també els d’una oposició cega que en un principi els va deixar fer a canvi
d’una part del pastís.
Sanchis
no es conforma d’exposar la situació en què ha quedat el sistema financer
valencià, també oferix tot un seguit de mesures que des del seu punt de vista
podien ajudar a la seua recuperació.
Un
llibre necessari per a qui vulga entendre què va passar-li a l’economia
valenciana durant els vint anys de gestió del Partit Popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada