La desaparició
dels éssers estimats, d’aquelles persones que durant els nostres primers anys
foren un referent, un puntal imprescindible, crea un buit enorme a la casa
familiar on la mirada tèrbola per les llàgrimes ompli l’absència de presències.
I uns noms són dits en veu alta i gravats en cada barandat amb un bes.
El dol i el
consol, l’amor i la memòria, la solitud, la pèrdua, tot això és el material amb
el qual la poeta de Beniopa (Gandia) M. Rosa Sabater i Soliva ha escrit el seu quart
llibre de poesia, Un bes fet a mida
(Editorial Fonoll, Juneda, 2019). Un volum de trenta-tres poemes de vers
lliure, més dues proses poètiques inicials, que li va donar el XXII Premi de
Poesia Alella a Maria Oleart.
La seua és una
poesia de l’experiència, d’una experiència en aquest cas traumàtica, escrita
des del dolor que provoca l’orfandat. Poemes íntims d’un lirisme cristal·lí,
fresc, intens.
La casa familiar,
al carrer del Mig, que ara resta buida, així com alguns elements del paisatge,
el Mondúber, la serra Falconera, el camí de la Dula, la Marxuquera..., resten
com a fites que delimiten la geografia de la memòria, un espai sentimental per
a l’evocació: «Sostinc el vostre nom / perquè sou vius entre els absents».
M. Rosa Sabater és
la filla del forner: «Sóc la filla del forner / i faig versos», al voltant del
forn girava la vida dels seus pares. L’olor a pa acabat de fer impregnava
l’aire de la seua infantesa.
La seua poesia és
hereua d’un altre il·lustre fill de forner, Vicent Andrés Estellés, del que
pren un cert to però també d’altres veus poètiques que li són geogràficament
més pròximes, com ara Josep Piera, Enric Sòria, Maria Josep Escrivà o Francisco
Brines.
El llibre compta
amb un petit pròleg, en forma de glossa, de l’escriptora Josefa Contijoch: «El
dol per les persones i les coses i el paisatge i tot allò no entés, que ens ha
anat fent com som, conforma un poemari curull de mort i de resurrecció mentre
la poeta: “En posició fetal esdevinc filla, / germana i mare”».
Un bes fet a mida, és un recull de poesia en el qual,
davall de cada mot, hi ha la brasa encesa d’un sentiment que batega amb una
gran energia, però que no ens crema sinó que ens reconforta perquè
l’experiència biogràfica de què ens parla és alhora individual i universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada