divendres, 30 d’agost de 2019

SEREM ATLÀNTIDA



L’escriptor de Beneixama Josep Martínez Sanchis, després d’haver publicat la novel·la Intercanvi (Bromera, 2008), Premi Blai Bellver de Xàtiva 2007, es va replantejar en profunditat el que havia de ser el seu projecte personal de creació literària. Després d’un temps per a reflexionar decidí donar un colp brusc de timó, tornar a port i començar una nova ruta de navegació. Però de vegades és impossible desfer-te de tot el bagatge acumulat durant anys. És força complicat fer un punt final i començar un nou quadern de bitàcola. Així que no sols va canviar la seua manera de mirar la realitat i d’interpretar-la, sinó que es desfeu de Josep Martínez i es convertí en Joan Benesiu.
L’aposta era arriscada, però va comptar amb una editorial, Edicions del Periscopi, que va creure a ulls clucs en ell. Sota el braç portava una novel·la sorprenent i atípica dins de les lletres valencianes, Gegants de Gel (2015), amb la qual va obtindre el reconeixement del públic i de la crítica, com també els premis Llibreter 2015 i Crexells 2016.
Enguany, Joan Benesiu ha publicat una nova novel·la, Serem Atlàntida, una proposta ambiciosa d’un autor que es revolta, amb arguments sòlids, contra la mediocritat i el conformisme de la literatura de consum que envaïx els prestatges de les llibreries i biblioteques.
Soc de l’opinió que Benesiu va camí de convertir-se en un autor de culte. No sé si el mercat del llibre valencià és capaç d’assumir amb solvència creadors d’aquestes característiques.
Estem davant d’un escriptor intel·ligent al qual li agrada travessar les fronteres que separen els generes literaris, de la narrativa de ficció a l’assaig filosòfic, de l’apunt polític o històric a la crònica periodística, o emprar altres gèneres com ara la poesia al servici d’un relat. En la novel·la cap tot, sempre que hi haja un fil que faça de nexe.
En Serem Atlàntida el fil i l’agulla per a cosir l’enorme tapís que ha construït Benesiu els porta en la mà el protagonista, un individu de qui sabem poc i que va recorrent la geografia europea. Un individu que ens detalla la història de la gent amb què es troba i els seus anhels, i en especial la trobada amb un valencià de cognom italià i nom que pot ser italià però també croata. La seua és una relació amb la qual ens anirà descobrint la complexa història d’Europa, aquella Europa que era inclosa dins de les fronteres del desaparegut imperi austrohongarés i que aglutinava un gran nombre de pobles. Ciutats com Trieste o regions com la dels Balcans que han estat i són cruïlles de cultures, llengües i religions. Darrere d’un nom o d’un cognom hi ha un origen, una identitat de vegades oculta. Darrere de cada nacionalitat, a Europa hi ha una tragèdia dolorosa i purulenta, el drama d’una nació i dels individus que la conformen. Darrere del desig d’aconseguir la puresa nacional hi ha un escorxador.
El mal és dins de nosaltres, un mal que si no som capaços de reconéixer i denunciar ens portarà de cap a la catàstrofe, irremeiablement desapareixerem engolits per l’oceà de l’oblit, serem una nova Atlàntida.