EN EL PRINCIPI LA SET I LA SAL

En el principi un bri de vols, on amb línies nítides s’esbossaven les certeses i les incerteses de la poeta d’Alfara del Patriarca Maria Carme Arnau i Orts.

Madura, alta, prima, de pell blanca i cabells fins i clars, mirada intensa, veu que se sosté en un fil, nerviosa, patidora, educada en la cultura de l’esforç, d’una constància i d’una perseverança infinites. De conversa complexa. Creient activa. Generosa, honesta, amable, sempre preocupada pel proïsme, pels més febles de la societat, una preocupació que apareix reflectida d’una manera o altra en cadascun dels seus llibres.

Ningú no li ha regalat res a Maria Carme Arnau. Ha anat construint la seua veu poètica en soledat i en silenci, pas a pas, a poc a poc. Una veu sòlida recognoscible, intensa. Ha convertit els seus amics en part de la seua família i com a família els tracta.

He estat testimoni del naixement del seu primer llibre, de la seua evolució i trajectòria com a poeta. He llegit i fins i tot escoltat en privat la seua obra poètica. Quan recita els seus poemes, els ulls li brillen amb una llum que ve del seu interior. He assistit al seu naixement com a narradora. He visitat el seu scriptorium, un cau senzill, ordenat, modest com ella mateixa. Maria Carme Arnau és una dona que viu amb entusiasme la creació literària. Una dona que es dessagna en cada llibre que escriu.

L’editorial Meteora li acaba de publicar el llibre En el principi la set i la sal, amb el que va obtindre el Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2018. Com tots els seus anteriors títols, ve acompanyat per un pròleg. En aquesta ocasió, del poeta de la ciutat d’Alacant Emili Rodríguez-Bernabeu. Un text on es fa una dissecció acadèmica i acurada del llibre. Maria Carme Arnau ha elegit majoritàriament com a prologuistes dels seus llibres poetes de la generació valenciana dels setanta: Marc Granell, Eduard J. Verger, Antoni Ferrer, Lluís Alpera, etc.

En el principi la set i la sal, un títol que ens recorda l’inici del llibre del Gènesi, és una col·lecció de poemes que l’autora ha dividit en quatre parts seguint uns interessos i uns objectius concrets. A nivell estrictament formal, el llibre consta de dos grans blocs, el primer conformat per Arraps de sal, Intensa set i Set d’aigua, on l’autora es reafirma en el vers lliure, i el segon format per Desfer la sal, on ha optat per la prosa poètica.

Encara que en el poema Refracció demana al lector que «No em digues si els versos són simbòlics, / o clars com el sol alt del matí», no li faré cas, i que em perdone l’excés de confiança. El llibre partix del simbolisme que li atorga el mateix títol, i amb ell construïx bona part de les imatges poètiques. Des d’aquest simbolisme inicial, l’autora va creant una poètica de la vivència de l’experiència, acostant-se al realisme intimista i de vegades al realisme social.

Des del meu punt de vista, estem davant del llibre més diàfan de Maria Carme Arnau, no diré que el més personal, perquè per a ella la poesia és una qüestió íntima, particular. La poesia és una amiga, una amant, una companya amb qui dialoga en soledat. Una soledat de vegades compartida amb la natura, en la seua obra el paisatge té una gran presència.

La poesia per a la nostra autora és un espai per a la reflexió, per a sospesar el pes de les certeses i les incerteses, els dubtes i la por. Un aljub on apaivagar la set provocada per la pols del camí i la sal de la mar on naveguem buscant el refugi d’un port. Un camp de batalla on combatre el pessimisme, el dolor, la desesperança. Un balneari on sanar les ferides obertes i netejar-les de la sal que ens cou d’una manera espantosa.