El poeta de la
ciutat de Carlet (Ribera Alta) Àngel Martínez Moreno ha editat el que és el seu
cinqué llibre de poesia, Ombres vegetals.
L’any 2013 s’estrenava amb Llindar de la
terra de dracs, un llibre que obriria una trilogia conformada a més per L’atanor de l’alquimista (2014) i Si esperes un miracle (2015). L’any 2016
els tres llibres es reditaren en un sol volum sota el títol d’Aplec de dracs, alquimistes i miracles.
El 2017 aparegué Desig de carn entre els
versos.
El seu cinqué llibre,
Ombres vegetals, a l’igual que els
anteriors ha estat publicat per Neopàtria, l’editorial valenciana
especialitzada en poesia. Aquest darrer any, aquesta empresa d’Alzira ens ha
oferit títols d’un interés contrastable, com ara Oliverar de l’aire, de Josep Igual, Un tros de cel a les butxaques, de Vicent Nàcher, El perfum del llorer, de Maria Victòria
Secall, Escrits sobre les dunes, de
Lluís Ferri, o La dona del bosc, de
Miquel Català.
En Ombres vegetals, Àngel Martínez Moreno
ens oferix una col·lecció de cinquanta poemes dividida en tres apartats: L’ombra del xiprer, amb deu sonets de
vers blanc, un dels quals isabelí; L’ombra
del lledoner, amb trenta-cinc poemes de vers lliure i d’extensió diversa; i
L’ombra del baladre, amb cinc poemes
de vers lliure.
Cada títol de cada
apartat entre parèntesi oferix una mena de suggeriment en què ens assenyala
algun aspecte de les bondats de la fusta i per a què s’utilitza, i que ens dona
pistes dels versos que ens trobarem tot seguit. Així, el xiprer té una fusta perfumada
que servix per a fer mobles resistents i delicats, com els deu sonets que
conformen l’apartat. La fusta del lledoner servix per a fer eines per al
treball al camp, eines resistents per al combat diari. I per últim, el baladre
de flors tan belles, però que guarda en la seua saba un perillós verí que
aturarà el nostre cor.
Àngel Martínez
Moreno, des de la maduresa personal i l’ofici ben aprés de constructor de
versos, fa interessants reflexions sobre la vida i els paranys i esculls amb
els quals anem ensopegant; sobre el pas del temps, la mort i els buits que ens
va deixant; sobre la creació poètica, sobre la memòria...
Realisme de
caràcter intimista, brillant, on l’autor ens mostra una gran capacitat per a
evocar, per a crear en un moment determinat atmosferes, per a descriure amb una
aparent senzillesa l’espai que l’envolta, però entre línies en realitat ens va
detallant l’estat d’ànim del poeta, com ara en el poema Creïlles i cebes que grillen.
Hi ha també, però,
un cert desencant, gens nociu, i una ironia producte de la mirada sagaç i
experimentada d’un home que ha rebut amb enteresa els colps baixos que li ha
propinat la vida.
Els versos, diu
Àngel Martínez, «no són la vida ni molt menys. / Potser són aixoplucs que ens
mantenen / a recer de les misèries / que ens desintegrarien».
Un llibre a tindre
en compte d’un poeta que paga la pena descobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada