dimarts, 30 de juny de 2009

LA POESIA COM A RETRET, COM A VENJANÇA

Anticrístic és un poema de David Jiménez Cot (Sant Celoni, 1987), del llibre inèdit L’escata i el vers, que s’inclou en l’apartat La ferida en el vent, el qual he pogut llegir junt amb tres poemes més en la web Daltabaix poètic! de l’escriptor Lluís Calvo. Es tracta d’una oració destinada a un déu que se suposava que era gran, sapientíssim, honest, respectable, just, equànime i amb una gran capacitat per a exercir el mestratge. Però un dia el poeta descobrix que aquesta aparença no és sinó una màscara que oculta les misèries d’un déu menor, la prepotència cruel d’un mandarí ebri de poder sobre els creadors, un diable, l’anticrístic, l’antimestre.
Anticrístic no és un poema hermètic, els seus versos són diàfans, marcats per la ironia i el sarcasme, en les seues línies habita el dolor i fins i tot la ràbia que el desencant ha estat capaç de provocar en el poeta, com també el maltractament que li ha infligit el déu mesquí.
La poesia com a retret, com a venjança.