dimarts, 2 de juny de 2009

Set dones i un home sol

En travessar un pas de vianants un home, Ricard, és atropellat per un vehicle amb tan mala fortuna que en caure es produïx un traumatisme cranioencefàlic que el porta a un estat de coma. Ingressat a la UCI d’un hospital comarcal, es trobarà sol amb set dones, dues de les quals tenen una importància circumstancial en la seua vida: Anna, la dona que conduïa el cotxe, i Daniela, la infermera que l’atén. Les altres cinc són Bruna, la mare; Carla, l’exesposa; Elena, la filla; Flàvia, examant; i Gavina, l’actual amant. D’aquesta manera s’inicia la narració Set dones i un home sol (Proa, 2009), de Víctor Alexandre.
Cada capítol d’aquesta novel·la fragmentada és narrat en primera persona per cadascuna de les set dones, i ho fan d’una manera bidireccional, cap a elles intentant explicar-se, autojustificar-se, i cap al pacient confessant-se i passant-li comptes. Només dues no usen aquesta bidireccionalitat. Anna, que té un paper introductori, no sols en la narració sinó que marcarà el to que aquesta mantindrà al llarg del llibre, i Daniela, la visió de la qual servirà a l’autor per a oferir-nos una panoràmica general de l’escenari i els personatges vistos des de fora, això sí, sense perdre el to general del llibre.
I quin és aquest to? Doncs la manera clara i crua com diverses dones ens parlen d’aspectes fonamentals de la seua vida privada, com ara com viuen la seua sexualitat i com entenen la relació amb el homes i en especial amb aquell home que jau indefens i que es debat mentrestant entre la vida i la mort.
Ricard és un artista molt exigent amb la seua obra, un home enamoradís i marcat profundament per la forta personalitat de Bruna, la seua mare, que té una relació complicada amb Elena, la seua filla, i complexa amb la seua exdona i les seues amants.
Amb totes elles descobrirem els secrets més íntims, fins i tot aquells que mai no es van arribar a confessar, visitarem els moments més importants i intensos de la seua vida per a comprovar una vegada més com de complicades són les relacions humanes.

1 comentari:

glòria ha dit...

Interessant però ara ja faig llistes de llibres que no podré llegir. El temps em venç i m'obliga a constants renúncies. No es pot matar tot el que és gras, noi.
Rep la meva salutació!