CUADERNO DE LOS TRUJIMANES/ QUADERN DELS TORSIMANYS

(Soldats al passeig aeri del desaparegut Palau de Puçol, primera meitat del segle XX. Fotografia de l'arxiu de la familia Ferrer Soriano. Cedida per Germán Vigo García)

ENTRE ENORMES PARÉNTESIS

(¿Qué me dices de los días inhóspitos donde todo el campo estaba sembrado de minas dispuestas a explotarme a cada paso? Días oscuros en los que sólo anhelaba refugiarme y nutrirme en las rosadas tulipas de tus pezones. Días oscuros donde un río de tinta llenaba las lagunas de mis versos y de mis esperanzas... No es necesario que me digas nada, el hogar de tu mirada me dio albergue y calor, y tus gestos tomaron la fuerza de las palabras y me confesaron todo de una vez y para siempre. Hay momentos entre enormes paréntesis en los que recuerdo los días inhóspitos y se solidifican mis lágrimas de dolor, pero también de gozo, de saberme amado a pesar de los harapos con los que me vestía el destino.)


(ENTRE ENORMES PARÈNTESIS
Què em dius dels dies inhòspits on tot el camp estava sembrat de mines disposades a esclatar-me a cada pas? Dies obscurs on només anhelava refugiar-me i nodrir-me en les rosades tulipes dels teus mugrons. Dies obscurs on un riu de tinta omplia les llacunes dels meus versos i de les meves esperances... No cal que em diguis res, la llar del teu esguard em va donar aixopluc i calor, i els teus gestos prengueren la força dels mots i m’ho van confessar tot d’una vegada i per sempre. Hi ha moments entre enormes parèntesis en què recordo els dies inhòspits i se’m solidifiquen les llàgrimes de dolor, però també de goig, de saber-me estimat malgrat els parracs amb els quals em vestia el destí).

(Aquests poemes formen part del llibre Com una òliba (Editorial Aguaclara, Alacant, 2002) amb el qual vaig obtindre el Premi Gorgos de Poesia 2002. La traducció al castellà és de Joaquín Corencia coautor del llibre Cuentistas del siglo XX).