(Els escriptors Francesc Mompó i Manel Joan i Arinyó) Manuel Joan i Arinyó és un dels escriptors valencians més prolífics i polifacètics del panorama literari actual; la seua ploma s’ha passejat per quasi tots els gèneres de la narrativa: des del gore amb la novel·la Han donat solta als assassins, passant pel de lladres i serenos amb títols com ara Soldada roja, Contrasentit i Nobel, l’eròtic amb llibres com Castell Absent, Mateu el fill d’en Marc, el memorialístic amb la trilogia Les nits perfumades, Com la flor blanca i Na desconeguda, fins la narrativa per a infants i joves amb llibres com El llop Sento i companyia i Linda i Roger. A més d’haver publicat diversos llibres de poesia com ara Bateguen els desigs, Terra o Crims. A la qual cosa cal afegir que Joan i Arinyó és un dels escriptors valencians més guardonat en certàmens literaris de tota mena, entre els quals destaca el Sant Joan de Novel·la de 1988. Un dels últims guardons ha estat l’accèssit al Premi Manuel Cerqueda Escaler d’Andorra amb la novel·la Linda i Roger (Columna Jove, 1997. Barcelona.). La història d’una jove la qual veu canviada la seua vida en ocupar-se el seu pare de la vigilància del circuit permanent de motociclisme de la Comunitat Valenciana. Una història narrada per la pròpia protagonista, amb el llenguatge d’una adolescent al qual no li falten les seues bones dosis d’humor, d’ironia i, arribat el moment oportú, de lirisme.
Una narració en la qual Linda coneixerà l’amor, la passió per les motos i la velocitat i, fins i tot, l’èxit.
Una narració en la qual Linda coneixerà l’amor, la passió per les motos i la velocitat i, fins i tot, l’èxit.
Amb aquest treball Manuel Joan i Arinyó ha posat en la coctelera temes pretesament de l’interés dels joves com ara la música, els estudis, les motos, l’amor i fins i tot l’ombra de l’atur per a confeccionar un relat destinat conscientment al públic juvenil amb l’ànim que aquest se senta d’alguna manera reflectit. Així i tot la novel·la no és cap retrat d’una nova generació de joves, ja que la història és en excés optimista i té la marca de la fàbrica dels somnis. Però això no té per què ser cap problema per al possible lector, ja que el fet de somiar amb una realitat menys crua, malgrat alguna mala gent, encara no és pecat.
3 comentaris:
Un altra escriptor del qual n'havies fet esment i que m'apunte a veure si un dia el puc llegir.
L'altra dia em vaig fer amb Espirals, llibret de contes de Manuel Baixauli en els quals hi planen des de Kafka a Borges sense que l'autor s'hi amagui sinó que ens fa sentir la seva pròpia veu i a mi em crea la demanda de llegir-lo més. Quan arribe a l'última pàgina, en un gest clarament insatisfet, retorno al principi.
Una abraçada, Manel.
Glòria, Manuel Baixauli és un escriptor d'una gran vàlua, però, també, és un pintor força interessant. Jo el conec des de fa molts anys i et puc assegurar que és una gran persona i un creador al que li agrada mesurar el pes dels mots i de les idees.
La foto està feta la nit de cap d'any a "Ca les senyoretes", un deliciós hotel rural d'Otos regit per l'escriptor Joan Olivares; i lloc d'encontre d'artistes i científics en general.
PS. Res a afegir al que diu Manel sobre l'altre Manel.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada