VIATJAR EN EL TEMPS

Una nit de pluja tres joves adolescents, Guillem, Mireia i Lluís, lliuren a un vell rodamón, que dorm en un caixer automàtic, de l’atac d’un grup d’eskins. En veure’l indefens, trist i adolorit, decidixen ajudar-lo i se l’emporten a casa. L’home resulta ser d’origen alemany i només poden entendre’s amb ell en anglés. En preguntar-li quin és el seu nom, diu que és Albert Einstein i que ha viatjat fins el segle xxi amb una màquina del temps, cosa que els costa una mica de creure. Els joves, amb l’ajuda directa de l’àvia de Guillem i indirecta dels seus pares, l’acolliran com un membre més de la família.
Gemma Pasqual i Escrivà, en La relativitat d’anomenar-se Albert (Premi Mallorca de Narrativa Juvenil 2008, col·lecció Antaviana nova, núm. 152, Editorial Barcanova, Barcelona, 2009), amb una prosa fluida i una trama plena d’interés fa un repàs no tan sols per la biografia del famós físic creador de la teoria de la relativitat, sinó per destacats esdeveniments del nostre país: la visita a Barcelona d’Einstein durant els anys vint del segle passat, la guerra civil, la dictadura, la riuada...
Com en altres ocasions, l’escriptora d’Almoines ens oferix un text narratiu escrit des d’un òptica de progrés, tolerant i de denúncia del feixisme, de la violència gratuïta, envidant per valors positius: el pacifisme, la solidaritat... Un text que en la seua aparent senzillesa oferix un seguit de matisos que l’enriquixen com ara els jocs de paradoxes i endevinalles, les nocions de física que aporta al lector o l’habilitat que demostra per a dotar amb versemblança els personatges de referents culturals autòctons, o de furgar en la memòria de cadascun d’ells per tal de reconstruir, mitjançant el diàleg, la memòria col·lectiva com un interessant exercici per a donar a conéixer a les noves generacions el passat més pròxim, alhora que incrementar l’autoestima de la societat de la qual tots formem part.