A Carme Riera, autora
de la novel·la Dins del darrer blau.
S’estén el temps sobre les llambordes
com una sargantana àvida
de les filagarses tèbies del sol.
Destorbat pels torsimanys dels còdols,
cerca fugisser amagatalls d’oblit
entre els carrers estrets, torturats, de la jueria.
Aquest és el barri on habita la desmemòria;
només hi resten les pedres i un nom tatuat sobre ceràmica,
no es veu ni una engruna volàtil de les humiliacions,
ni l’ungla fossilitzada dels dits que delataren,
ni una espurna apagada del ferro roent, inquisitorial,
cap recordatori dels pogroms i els saquejos,
cap resta de la carn carbonitzada dels acusats per deïcisme,
cap engruna de l’amarg comiat just abans de l’expulsió...
Com un ocell espantadís torna el silenci
i surt solitari el passat a escalfar de bell nou
els seus secrets damunt les llambordes.
(Del llibre Correspondència de guerra de Manel Alonso i Català (Editorial Agua Clara, Alacant, 2009)
2 comentaris:
Un poema punyent recp0rdant un dels millors llibres de Carme Riera. Instintivament he vist el call de Girona, paisatge de la meva infantesa.
Glòria, són imatges del barri jueu de Sagunt. El llibre de Carme Riera em va impactar força.
Publica un comentari a l'entrada