dilluns, 26 d’abril de 2010

ELS CONVIDATS


Emili Teixidor, el veterà novel·lista de Roda de Ter, situa la seua darrera novel·la, Els convidats (Col·lecció Clàssica. Columna d'edicions. Barcelona 2010), en els difícils anys quaranta del segle passat, un temps on el final de la guerra civil va donar pas a la victòria, un temps en el qual, per una banda, gent provinent del món de la religió oficial, com un exèrcit de nous missioners, es va posar a reevangelitzar el proletariat per a fer-lo més submís i conformat, i, per una altra, individus provinents del món de la cultura tingueren la pretensió no sols de treballar per a condemnar a l’oblit i a la desaparició una llengua i una cultura mil·lenàries, sinó que s’atreviren des de l’autoritarisme i la intransigència a imposar a través de la reeducació dels mestres i el control dels mitjans de comunicació i d’expressió artística una manera d’entendre el món i la vida amb el beneplàcit, la complicitat i la col·laboració d’oportunistes i feixistes locals.
La trama transcorre en un poble petit de l’interior de Catalunya, al terme municipal del qual hi ha una colònia tèxtil i un orfenat on els fills dels vençuts (morts, exiliats, presoners o desapareguts) són obligats a oblidar el seu passat, se’ls canvia el nom i se’ls dóna en adopció a famílies afectes al nou règim. La novel·la descriu un període curt de temps marcat per una riuada que ha fet desaparéixer un dels presos polítics que treballen en la reparació d’un pont, el canvi sobtat en l’alcaldia i el casament de la filla del candidat a alcalde. Teixidor, fent honor al seu llinatge, amb cura i agilitat teixix d’una manera coral una narració que ens descobrix la cruesa, la crueltat, la hipocresia d’uns personatges molt ben retratats, on les misèries de la molt o escassa economia es barregen amb la misèria moral imperant.
Emili Teixidor ens parla d’una societat en la qual perdedors hi havia en tots dos bàndols, on sota la disfressa d’un pare s’oculta un maltractador, sota la d’un alumne avantatjat un delator disposat a fer qualsevol cosa per a eixir de la pobresa, fins i tot trair la memòria del seu progenitor. Una societat on els interessos urbanístics d’uns pocs podien decidir una alcaldia.

1 comentari:

rosa roig ha dit...

Ja està. Ja em fas-et faig companyia xarxera o serà xarxística?