A Ramon Guillem autor de la novela A foc lent
ROSA ESCARLATA del deseo soy,
fui acariciada con pétalos de terciopelo,
enardecida por un cirio de llama intensa,
y abandonada al estallar el clímax
vegetal de una tierna primavera.
Desde la rosa de los vocablos evoco solitaria,
con deleite y en silencio, el combate,
para volver a sentir
el inconmensurable latido de la sangre
en la sien y la entrepierna.
fui acariciada con pétalos de terciopelo,
enardecida por un cirio de llama intensa,
y abandonada al estallar el clímax
vegetal de una tierna primavera.
Desde la rosa de los vocablos evoco solitaria,
con deleite y en silencio, el combate,
para volver a sentir
el inconmensurable latido de la sangre
en la sien y la entrepierna.
*** **** ****
A Ramon Guillem autor de la novel·la A foc lent
ROSA VERMELLA del desig sóc,
vaig ser acariciada amb pètals de vellut,
abrusada per un ciri d’intensa flama,
i abandonada en esclatar el clímax
vegetal d’una novella primavera.
Des de la rosa dels mots evoque solitària,
amb delit i en silenci, el combat,
per a tornar a sentir
l’incommensurable batec de la sang
a les temples i l’entrecuix.
(Del llibre Si em parles del desig. X Premi de Poesia Antonio Matutano, Vila d'Almassora. -Onada edicions. Benicarló, 2010. Traducció al castellà de David Jiménez i Cot (Sant Celoni, 1987) el qual ha publicat el llibre d'assaig Com escriure poesia (Rourich-Malhivern, Sant Cugat del Vallés, 2006) i el llibre de poesia Rellotge de sorra (Tarafa editora, 2007).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada