dimecres, 23 de juny de 2010

MUDANÇA: UNA REFLEXIÓ SOBRE EL DESARRELAMENT

Les polítiques urbanicides, de sistemàtica depredació del medi natural, però també del medi urbà, que s’han portat a terme en les darreres dècades al País Valencià en nom del progrés econòmic i social han creat una reacció contestatària per part de cineastes, músics, escriptors i artistes que han expressat el seu malestar, per una banda, davant la indiferència d’una societat apàtica i panxacontenta, i per una altra davant del drama i el dolor de la gent afectada, i ho han fet oferint-nos una reflexió lúcida, sovint brillant, del que han percebut tot utilitzant el llenguatge que els és propi, ja siga l’audiovisual, la cançó, el poema o alguna de les arts plàstiques. Així, hem vist aparéixer treballs com ara el documental d’Enric Peris i Miguel Castro Tornalloms, temes musicals com ara Per la Punta, d’Òscar Briz, l’antologia poètica For sale o 50 veus de la terra, i ara Mudança, una instal·lació de l’artista multidisciplinar Xavier Alcàcer.

El desarrelament a què sotmet el poder un seguit de ciutadans de diverses barriades de la ciutat de València (la Punta, el Carme, el Cabanyal), els quals es veuen arrancats, expulsats de l’espai on durant generacions han estat arrelats i que té conformada una personalitat pròpia, és la realitat que Xavier Alcàcer, en Mudança, analitza i sobre la qual reflexiona des d’una actitud compromesa i crítica davant de les agressions a la cultura i les tradicions del poble, tot exposant amb un llenguatge contemporani una instal·lació (en la qual l’audiovisual té una gran preeminència) un discurs que en realitat és atemporal: l’abús de poder i com aquest afecta una comunitat d’individus, i ho conta en clau d’actualitat en format periodístic.
La instal·lació pretén recrear l’atmosfera d’un espai com el d’un magatzem, un guardamobles, un lloc de trànsit en què tens aparcada la vida mentre t’enfrontes a la nova realitat intentant ordenar tot allò que t’ha conformat com a ésser humà, sabent que en totes les mudances, com en cada bugada, es perd un llençol.
Xavier Alcàcer recull l’experiència personal, la impotència del drama d’uns ciutadans que han sentit la bota del poder econòmic i polític capgirant d’un colp la seua vida, com també la incomprensió de la societat, egoista i conformista, de la qual també formaven part, i ens ho oferix narrat en primera persona i embalat en un seguit de caixes de fusta de pi.
Davant de Mudança un no queda indiferent, l’anàlisi que fa Xavier Alcàcer ens obliga a reflexionar sobre quin model de ciutat estem construint: una ciutat de rostres anònims i despersonalitzada, dirigida per una classe política insensible i amb tics autoritaris.
Mudança estarà oberta des del 24 de juny fins l’1 d’agost a Cal Gallo-Espai d’Art al carrer Pintor Gabriel Esteve 20 de Massalfassar.

1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

cineastes, músics, escriptors i artistes tenim poc pes davant dels banquers