divendres, 2 de juliol de 2010

CALIFORNIA A TRAVÉS DE LA MIRADA DE TONI MOLLÀ


Massalfassar és un petit municipi de la comarca de l’Horta Nord conegut per la gran afició que els seus habitants tenen a la pilota valenciana, i també per la seua colla de dimonis, una entitat festivocultural dinàmica, lliure de peatges i referència entre els valencianistes. L’assagista Toni Mollà, nascut a Meliana, fa uns anys que es va traslladar a viure a Massalfassar. Aquest no ha estat un canvi traumàtic, ja que tan sols separen quatre quilòmetres un poble de l’altre, però d’alguna manera Mollà ha canviat el seu punt vital, així com el punt de partida de bona part dels itineraris que el seu esperit viatger l’empeny a realitzar. Així, el seu darrer llibre, Més enllà de San Francisco. Viatge per California tot esperant Obama (Premi de Narrativa en Valencià Constantí Llombart, 2009. Bromera edicions, 2010), que jo haguera titulat De Massalfassar a San Francisco o De l’Horta a Califòrnia, comença a Massalfassar per a després de quinze dies de rodar per les carreteres i autopistes californianes retornar-hi.
Però aquesta no és una qüestió anecdòtica o circumstancial, ja que al llarg de tot el viatge el paisatge trobat, algunes mostres arquitectòniques i fins i tot el caràcter d’alguns personatges seran comparats amb els de l’Horta, cosa que dóna a aquest humil lector la impressió que Mollà ha afegit a l’aforisme del seu estimat Fuster: «Joan Fuster és la mesura de totes les coses» aquest altre: «L’Horta [el seu espai vital més pròxim del qual ell se sent una part de vegades crítica, de vegades dissident] és la mesura de totes les coses».
Més enllà de San Francisco és producte d’un viatge que Toni Mollà va fer amb la seua dona i la seua filla en setembre del 2008, just quan Obama fou proclamat candidat a la presidència dels EUA. El relat està escrit des del jo de l’autor, però s’oferix al lector des del nosaltres familiar, ja que el lector és informat d’aquesta presència i de com influïx en cada pas que el protagonista fa, un protagonista amb un rostre molt humà i que al llarg de tot el llibre es va retratant entre línies i del qual en cloure el llibre ens haurem fet una idea molt clara dels seus gustos, del seu caràcter i de la seua manera de veure el món.
El viatge li servix a Mollà per a parlar i reflexionar sobre tot allò amb què es troba: la multiculturalitat americana, la cultura de l’automòbil, la generació beat, els hippys, la pel·lícula Vicky, Cristina, Barcelona, a la qual li dedica un capítol sencer, l’esperança de canvis que representa Obama per a molts ciutadans nord-americans, com també per a parlar dels seus referents literaris, cinematogràfics, musicals, amb citacions freqüents a altres intel·lectuals que aporten la seua peculiar visió sobre diferents aspectes del viatge per tal de subratllar les seues opinions o simplement aportar-hi una altra mirada. També el paisatge americà li servix a Mollà per a evocar altres paisatges viscuts en diversos viatges que ha fet al llarg de la seua vida.
Toni Mollà ens parla també dels diferents models de ciutat que troba, tot comparant-les amb altres. Algunes són urbs que tenen un model a Europa, com ara San Francisco, Solvang; altres, com Los Ángeles, una ciutat pensada per als cotxes més que per a les persones, o Las Vegas, la ciutat del joc i de l’oci, són quasi úniques.
Pel que fa al menjar, sovint busca el refugi a restaurants italians i francesos, tot allò que procedix d’aquests dos països està ben considerat. I el vi, el vi californià que en cada àpat consumix especificant-ne la varietat: merlot, cabernet-sauvingon...
Un llibre de lectura amena, ple de picades d’ull i de complicitat, escrit amb un to amb molts matisos que van des del text proper a l’assaig fins el reportatge periodístic.

1 comentari:

Olga Xirinacs ha dit...

Del particular a l'universal, o partir de la pròpia identitat per abastar l'univers, sí senyor.
Així hauria de ser sempre.