dijous, 15 de juliol de 2010

LA DONA SENSE ATRIBUTS

(Carles Cortés a la Casa del Llibre de València. Foto: Francesc Mompó)


Al llarg de la seua trajectòria com a novel·lista, però també com a estudiós de la literatura, Carles Cortés ha mostrat un interés extraordinari pel món femení. Així, ha estat autor d’antologies d’escriptores com ara Isabel-Clara Simó, Maria Mercè Roca, Carme Riera, Maria Antònia Oliver o Caterina Albert. En les seues tres primeres novel·les, Veu de dona, Marta dibuixa ponts i Els silencis de Maria, Cortés ens oferix un retrat psicològic de dones de diferents estrats socials i edats. Ara en Sara, la dona sense atributs (Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, 2009. Bromera, 2010) continua en la introspecció de la psicologia femenina, a través de les pàgines d'aquest nou llibre descobrirem a Sara, una persona lliure, intel·ligent, de classe mitjana alta, amb una bona formació cultural i econòmicament independent, la qual inicia la cinquena dècada de la seua vida adonant-se que té una mancança d’afectivitat i d’experiències sensorials. Sara és conscient que els anys van deteriorant el seu cos, i abans que els enderrocs i la vellesa el convertisquen en una quimera, decidix donar-li un colp de timó a la seua vida i gaudir dels plaers que aquesta li atorga. Per tal de satisfer el seu impuls contracta un gigoló que amb la seua bellesa i el seu saber fer la captivarà de tal manera que acabarà proposant-li als pocs encontres de viure junts.
Sara, sense adonar-se’n, entrarà el llop al galliner i aquest dimoni amb cara d’àngel (un individu amb un transtron d'afectivitat originat en l'època de l'infantesa) del qual s'ha enamorat convertirà els seus pròxims cinc anys en una espiral fatídica d’autodestrucció.
Carles Cortés, amb el referent L’home sense atributs, la novel·la de Robert Musil, a qui cita reiteradament al llarg de l’obra, amb la vida però sobretot les cançons d’Édith Piaf, que aconseguim escoltar entre línies, i la història bíblica d’Abraham, els seus fills i les seues dones, ens oferix una obra psicològica amb una gran força literària en la qual ens obliga a reflexionar sobre el comportament humà, les cruïlles que ens porten a la destrucció, a l’anihilament de la nostra personalitat.
És un llibre carregat de sensualitat i sexualitat, amb escenes tòrrides descrites amb tot luxe de detalls, on la passió dóna pas a l’obsessió, al domini i l’esclavatge, a la violència física i verbal, i on una veu narrativa, capítol rere capítol, va contant als diversos personatges protagonistes quin ha estat el seu paper en la història. El lector té la sensació que escolta d’amagat alguna cosa molt íntima, però es veu incapaç de tancar el llibre i posar-se en els seus assumptes, ja que tot plegat emana una força magnètica de gran atracció.
En arribar a les darreres pàgines sabrem de qui és aquesta veu i ens sorprendrem potser, però no tant.
Carles Cortés construïx amb gran riquesa de matisos i versemblança una galeria de personatges que vénen a complementar la vida i el món de la protagonista. Crea una trama amb una gran força i es mostra amb més claredat que mai com una de les veus narratives en llengua catalana amb més futur i amb una solidesa més intensa amb cada nova entrega.