+094.jpg)
La casa que vull (Arola editors. Tarragona 2009) és el primer dietari que ens oferix Enric Balaguer, amb ell aquest assagista i professor universitari va obtindre el Premi Ciutat de Tarragona 2008 en la modalitat de Biografies, Autobiografies, Memòries i Dietaris, com també el Premi dels Escriptors Valencians al Millor Llibre d’Assaig 2010.
El volum està dividit en quatre parts, cadascuna de les quals correspon a una estació de l’any. Les anotacions no estan precedides per una data, sinó per un títol. Bona part d’aquestes anotacions estan preses a Gines (Castell de Guadalest) i altres a la ciutat d’Alacant, conformant d’alguna manera els pilars sobre els quals se sustenta el llibre: per una banda, les anotacions d’un neorural, és a dir d’un individu que torna o retorna a la terra amb una visió sentimental del camp diferent a la que en té un llaurador, més productiva; i per una altra, la visió de l’intel·lectual, del professor universitari que reflexiona sobre les interioritats i misèries de l’ofici de docent, el futur i present de la llengua alhora que ens oferix apunts sobre l’actualitat i les diverses lectures que fa.
La mirada de Balaguer sobre el món i la vida està marcada per les ensenyances del budisme, doctrina de la que es declara seguidor i de la qual al llarg de tot el dietari ens va donant notícia. A través de la seua relació amb el món, el més proper i íntim, però també el més global, ens oferix en negre sobre blanc els paràmetres de la identitat, de la personalitat d’un individu, ell mateix, carregat d’energia, que va construint una casa, una parcel·la on té la intenció de viure en contacte directe amb la natura. Una casa feta de somnis i de realitat. El budisme busca l’equilibri i Balaguer, fidel a aquesta premissa, per tal d’oferir-nos en el dietari una visió contraposada a la del protagonista, ens parla del somni i de la realitat de Llorenç, un vell llaurador al qual l’únic objectiu que li resta en la vida és vendre la seua casa i les seues propietats per anar-se’n a viure a la ciutat de Benidorm, que ell té d’alguna manera idealitzada.
Enric Balaguer, al llarg de les quatre estacions i de tant en tant, ens va oferint entrades més curtes en forma de microrelat, apunts bàsics o aforismes, literatura mínima i com tot (tots) el dietari transversal.
La seua prosa es modela a partir de les sensacions amb una eloqüència i plasticitat remarcables. El seu llenguatge és ric, dúctil, viu. La seua mirada és perspicaç i la seua capacitat per al retrat dels personatges amb els quals es va trobant resulta interessant.
El volum està dividit en quatre parts, cadascuna de les quals correspon a una estació de l’any. Les anotacions no estan precedides per una data, sinó per un títol. Bona part d’aquestes anotacions estan preses a Gines (Castell de Guadalest) i altres a la ciutat d’Alacant, conformant d’alguna manera els pilars sobre els quals se sustenta el llibre: per una banda, les anotacions d’un neorural, és a dir d’un individu que torna o retorna a la terra amb una visió sentimental del camp diferent a la que en té un llaurador, més productiva; i per una altra, la visió de l’intel·lectual, del professor universitari que reflexiona sobre les interioritats i misèries de l’ofici de docent, el futur i present de la llengua alhora que ens oferix apunts sobre l’actualitat i les diverses lectures que fa.
La mirada de Balaguer sobre el món i la vida està marcada per les ensenyances del budisme, doctrina de la que es declara seguidor i de la qual al llarg de tot el dietari ens va donant notícia. A través de la seua relació amb el món, el més proper i íntim, però també el més global, ens oferix en negre sobre blanc els paràmetres de la identitat, de la personalitat d’un individu, ell mateix, carregat d’energia, que va construint una casa, una parcel·la on té la intenció de viure en contacte directe amb la natura. Una casa feta de somnis i de realitat. El budisme busca l’equilibri i Balaguer, fidel a aquesta premissa, per tal d’oferir-nos en el dietari una visió contraposada a la del protagonista, ens parla del somni i de la realitat de Llorenç, un vell llaurador al qual l’únic objectiu que li resta en la vida és vendre la seua casa i les seues propietats per anar-se’n a viure a la ciutat de Benidorm, que ell té d’alguna manera idealitzada.
Enric Balaguer, al llarg de les quatre estacions i de tant en tant, ens va oferint entrades més curtes en forma de microrelat, apunts bàsics o aforismes, literatura mínima i com tot (tots) el dietari transversal.
La seua prosa es modela a partir de les sensacions amb una eloqüència i plasticitat remarcables. El seu llenguatge és ric, dúctil, viu. La seua mirada és perspicaç i la seua capacitat per al retrat dels personatges amb els quals es va trobant resulta interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada